Pàgina:Iliada (1879).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


midas y han tastat las entranyas, divideixen las carns de la víctima, las atravessan ab ferros punxosos, las rosteixen ab cuidado, y las separan de l' ardenta fogarada. Fets aquestos preparatius, arreclan lo festí; menjan, y tots prenen una part igual dels menjars. Un cop han mort la fam y apagat la set, lo venerable escuder Néstor pren la paraula 'l primer.
 «Atrida, gloriós rey dels guerrers, no permanescam mes aquí, no tardem en comensar l' obra que un deu 'ns posa entre las mans. Marxém; que 'ls heralts convoquen als Grechs acorassats de bronzo y 'ls congreguen junt á las naus; y nosaltres nos repartirém entre la gran armada dels Argius y no tardarém en renovar lo furor de Marte.»
 Aixís diu, y 'l rey dels guerrers, Agamemnon, obedient á sos consells, mana al moment als heralts de la veu sonora que convoquen al combat als Grechs de la hermosa caballera. A la seva crida l' armada 's reuneix en un instant. Allavors los reys estimats de Júpiter, al entorn d'Atrida, 's dónan pressa en disposar las líneas. Devant d' ells Minerva, dels ulls blaus, porta 'l precios escut inmortal, incorruptible, que voltan cent franjas d' or primorosament teixidas, cada una del valor d' una hecatomba. Ella ab l' escut los dirigeix, los hi apressura 'ls passos y fa alentar en son pit l' ardor dels combats, y 'ls hi sembla la guerra més dolsa que 'l retorn en sos vaixells á sa estimada patria.
 Com l' incendi devorador consum un inmens bosch en lo cim d' una montanya y projecta al lluny son esplendor, aixis al moment que l' armada 's posa en marxa, la brillantor del bronzo al través del éter arriba fins al cel. Del mateix modo en las planuras d' Asias ó en las riberas de Caistro, nombrosos estols d' aus salvatjes, d' ocas, de grúas ó de cisnes de llarch coll voltejan per tots cantons, s' aventatjan los uns als altres y s' aturan fent crits estridents que per la pradera ressonan, aixis mateix los nombrosos batallons surten dels vaixells y de las tendas y s' escampan per la plana. Sóta 'ls peus d' ells y sota las potas dels caballs, la terra fa un soroll terrible. S' aturan en las floridas voras del Escamandro, innombrables com las fullas y las flors que la primavera hi fa esclatar. Aixis com nombrosos aixams de moscas, al entorn dels formatxers, volan acolladas en l' estable del pastor quan la llet regala de las gerras, aixis mateix nombrosos Grechs s' aturan prop del riu, y frisan per exterminar als Troyans.
 Del mateix modo que 'ls cabrers separan fácilment sos inmensos remats que s' han barrejat tot pasturant, los capdills separan cada un als seus súbdits per conduirlos al combat. Entre ells lo poderós Agamemnon té la mirada y 'l cap del deu que llensa 'ls llamps, lo pit de Neptú y la talla de Marte.
 Com en mitj del remat se distingeix lo toro superbo ab sa testa que surt per demunt de la munió de badellas, aixis plau á Júpiter que en aquet jorn lo fill d' Atreo sobressurte entre 'ls nombrosos y valents heroes.