Pàgina:Iliada (1879).djvu/240

seguit dissipa la obscuritat; la boira s' esbargeix, lo sol brilla, lo camp de batalla s' aclareix per tots cantons; allavors Ayax diu á Menelao:
«Ara, Menelao, busca entre 'ls vius á Antiloco fill del magnánim Néstor, que corre fins á trobar al valeros Aquiles; que li manifeste que 'l seu company mes estimat ha mort.»
Diu aixó: 'l fill d' Atreo, disposat á obehirlo sen vá. Aixis com un lleó es llensat d' una estable de bous pe'ls gossos y 'ls pastors; aquestos han vigilat tota la nit per no deixarli probar lo greix del bestiá, y per mes que 's vege instigat, desitjós d' arribar á tastar la carn, torna á acometre, y 's veu contrariat per una pluja de darts y atxas encesas, tirats per mans atrevidas; brama per últim, y malgrat la seva rábia, s'allunya al espantar l' aurora, ab lo cor plé de tristesa, del mateix modo s' allunya á pesar seu del cadávre de Patroclo, 'l valent Menelao, després d' haber fet moltas exhortacions á Merion y als Ayax, perque té por de que 'ls Grechs emprengan la fugida y 'l deixen per presa dels enemichs.
«Ayax, diu, capdills dels Grechs, y tu Merion, guardéuvos en aquest moment d' oblidar quanta fou la bondat del infortunat Patroclo; mentres visqué, va ésser per nosaltres tot dolsura. ¡Ay, ara 's troba en poder de la Mort y de la Parca!»
Diu, y corre, abarcant ab la mirada la plana entera. De la mateixa manera que l' áliga, que es fama que de totas las aus del cel es la que té l' ull mes penetrant, percibeix desde l' altura major en l' aire á la llebra amagada sota un esbarser frondós, cau demunt d' ella, l' agafa rápidament y li arrenca la vida, aixis mateix ¡oh diví Atrida! 'ls teus ulls van girantse per tots cantons per demunt dels grupos dels teus nombrosos companys; vols reconeixer si 'l fill de Néstor se troba encara entre 'ls vius. L' héroe 'l veu per últim á l' extrem esquer dels guerrers, d' ahont anima als Grechs excitantlos á combatre. Lo ros Menelao hi corre y li diu:
«Antíloco, vina prop meu; vina á escoltar una funesta nova. ¿Per qué es precís que vingan tals desgracias? Sens dubte haurás comprés que Júpiter nos ompla de flagells y que la victoria es de part dels Troyans. ¡Lo mes valent dels Grechs, Patroclo, es mort, y crudels afliccions están reservadas als fills de Danaos! Amich, vola vers á Aquiles, dígali que 's donga pressa en salvar lo cadávre nú del seu company estimat, que las sevas armas son presa del brillant Héctor.»
A aquestas paraulas, Antíloco sufreix; resta mut los ulls se li omplan de llágrimas, los sanglots li deturan la veu; pero no descuida per res l' ordre de Menelao Se 'n vá y confia las sevas armas al seu company Laodocos, que ha menat prop d'ell los seus vigorosos corcers. Tot seguit los seus peus ágils vólan lluny del camp de batalla,