Pàgina:Iliada (1879).djvu/241

y plorant llágrimas amargas, porta al fill de Peleo 'l funest misatje.
Lo teu coratje refusa ¡oh Menelao! permaneixer entre 'ls seus companys afligits, y á reemplassar á Antíloco, á qui tróban á faltar vivament los Pilis. Més l' Atrida posa al devant d' ells á Trasimédes, y ell mateix s' afanya en defendre'l cadavre de Patroclo; se detura al costat dels Ayax y 'ls hi diu:
«Acabo d' enviar envers la flota, envers al fogós Aquiles, al llauger Antíloco. Mes dupto molt, que á pesar de la seva cólera contra Héctor, vulga venir á nostre socors. ¿Li es possible, sense armadura, combatre als vencedors? A nosaltres nos pertoca donchs pensar en lo millor que podem fer pera emportarnos lo cos de Patroclo y evitar lo destí fatal, la mort funesta, allunyantnos de l' host dels Troyans.»
Lo gran Ayax respon:
«Parlas prudentment, ilustre Menelao; baixa tot seguit ab Merion, preneu lo cos de Patroclo, y portéulo promptament fora de la batalla. Darrera vostre, 'l fill d' Oileo y jo, oposarém resistencia al diví Héctor y als Troyans; nosaltres dos portem lo mateix nom, tenim lo mateix coratje, y ja rivalisant en constancia, hem sostingut, l' un al costat del altre, 'l furor de Marte.»
Diu aixó: los dos héroes á pés de brassos alsan lo cadavre y se 'l emportan. Al veureho los Troyans fan grans crits y 's precipitan, á la manera de gossos, que devant de joves cassadors, se tiran ab furor demunt d' un singlá ferit y córren darrera de sas petxadas disposats á devorarlo, més ell segur de sa forsa se tomba; allavors tots reculan y tumbollantse 'ls uns contra 'ls altres, fugen. Aixis mateix los Troyans los voltan de prop en tropell, y 'ls persegueixen á colps d' espasas y de llansas de doble punta. Més quan los Ayax se giran contra ells y 's deturan, pérden lo color de la cara, y cap gosa sortir de las filas pera combatre, y apoderarse del cadavre.
D' aquest modo, Merion y Menelao arrastran ab ardor lo cos mort cap als vaixells. Entretant lo combat s' anima darrera seu, furiosament, pareixent un impetuós incendi que invadeix una ciutat, habitada pels homes, y la consum sobtadament: las casas allavors se desplóman entre las flamas inmensas, y á son entorn lo vent brama.
Aixis, l' horrible estrèpit dels carros y dels guerrers persegueix als Grechs en sa retirada. De igual modo que, ab esfors, rendits per la fatiga, plens de suor, los matxos animats d' una forsa portentosa, arrastran desde l' cim de la montanya, per entre l' aspre sender, las vigas y las amplas llatas que han de servir per la construcció d un vaixell, aixis mateix los dos héroes arrastran lo cadavre ab ardor. Darrera d'ells los Ayax conténen als enemichs. Com una ferma es-