Pàgina:Iliada (1879).djvu/245

aixó 'm te de reportar, desde que 'l meu company mes estimat, Patroclo, ha mort? ¡Aquell á qui jo distingia mes entre tots, y tant com á mi mateix, es perdut per sempre! ¡Y las mevas armas! Héctor, despres d' haberlo mort li ha tret las mevas grans armas, tant maravellosas de veure, tant preciosas, donatiu sense preu que 'ls deus feren á Peleo, 'l dia que ells te feren jeure en lo llit d' un mortal. ¡Ah, tant de boque no t' haguesses mogut d' entre las deesas del mar! ¿Perque Peleo no 's casá ab una dona subjecta á la mort? ¿Será tal volta perque sufreixi la teva ánima mil dolors per causa del seu fill que morirá y que tú no tornarás á acullir de retorn en la paterna morada? Perque 'l meu cor no consent que visca, que respire mes entre 'ls homes, si tot seguit no atravesso ab la meva llansa al crudel Héctor, si no li arrenco l' ánima, si no li faig expiar la mort del fill de Menecios.
— ¡Ah! esclama Tétis, plorant llágrimas amargas, curta será la teva vida, fill meu, si aixis parlas; quant Héctor hage mort, lo teu fi será próxim.
— ¡Vinga la mort! contesta Aquiles adolorit, ja que no m' ha sigut permés defendre al meu company que ja no existeix: ha caigut lluny de sa patria y no m' he trobat alli pera evitarli 'l fatal instant. ¡Vinga la mort al moment, ja que no puch entornármen á mas moradas, ja que no he pogut salvar á Patroclo, ni als nombrosos amichs que ha mort l' ilustre Héctor! M' estich assentat prop de mos navilis, inútil cárrega de la terra, essent com só jo, á qui cap dels Aqueus iguala en las batallas, encara que alguns m' aventatjen en las assambleas. ¡Ah! ¡desaparesca la discordia entre 'ls deus y entre 'ls mortals! ¡desaparesca la cólera que tant sovint porta á obrar mal fins al mes sabi, y que, mes dolsa que la mel que 's vessa gota á gota, s' espargeix com un vapor y infla 'l pit dels homes! Vetaquí com lo rey dels guerrers Agamemnon m' lia encés en ira!… Mes deixem corre lo passat, per crudel que sigui; subjectem l' ánima nostra á la necessitat. Correm ara, busquem á Héctor, al matador d' aquesta testa tant estimada; després rebrem la mort, quan plaurá á Júpiter y als altres inmortals enviárnosla. ¿S' ha lliurat del termini fatal, lo valent Hèrcules, tant estimat del soberá dels deus? No; la Parca y l' odi de Juno l' han batut. ¡Que sigui aixis de mí, si aquesta es també la meva destinació! ¡Si es precís morir, vingui la sepultura! Pe 'l prompte no pensem mes que en recullir gloria inmensa. ¡Que las Troyanas, que las fillas de Dardanos d' esbelta figura, se preparen á aixugarse ab las mans las llágrimas de que va á cubrirse fon tendre rostre! ¡Vaig á arrancárlashi crudels sospirs; que vegen que per llarch temps lo meu brás estava ociós! Y tú ¡oh mare meva! per mes que m' estimes, no probes pas d' allunyarme de las batallas, no lograrás de cap manera persuadirme.