Pàgina:Iliada (1879).djvu/246

—¡Oh fill meu, respon la deesa dels peus d' argent, dius veritat; no hi ha dupte que es hermós socorre als amichs en lo perill, y posar lluny d' ells lo terme fatal; mes las tevas preciosas armas se troban entre 'ls Troyans; ab tas armas de bronzo tant esplendentas, lo brillant Héctor ha cabert lo seu pit, y ab ellas trionfa. Pero no crech que se 'n gaudeixe massa temps, perque te la mort prop. Evita, donchs, los travalls de Marte, fins que 'm veges aqui de retorn, devant de tos propis ulls. Demá al aixecarse 'l sol, te portaré armas magníficas fabricadas per Vulcá.»
Diu aixó y girantse envers sas germanas:
«Vosaltras, afegeix, torneu á entrar en l'espayós seno de las aigas; tornéusen al costat del vell Nereo, en la morada pairal; espliquéuli tot; jo, me 'n pujo al Olimpo; vaig á demanar al hábil Vulcá, pera mon fill, ar.nas fermas y esplendentas.»
Las Nereidas tot seguit desapareixen entre las aigas de la mar; Tétis, la deesa dels peus d' argent, se dirigeix envers l' Olimpo, á fi d' obtindre pera 'l seu fill, nobles armas.
Sos peus la porfan fins á la morada dels deus. Mentrestant los Grechs, en mitj d' un espayós estrèpit, fugen devant del homicida Héctor, y reculan fins prop de la flota y del Helespont. sense haber pogut posar fora de perill lo cos de Patroclo. Los guerrers, los carros, y sobretot lo fill de Priam, que va avansant ab la violencia d' un incendi, han tornat á arribarhi. Per tres vegadas l' ilustre Héctor, frisós per arreplegarlo, l' agafa pe 'ls peus, y ab veu atronadora encoratja als Troyans; per tres vegadas los dos Ayax, revestits d' una forsa impetuosa, l' apartan del cadavre; mes l' héroe, al instant mateix, fiat en son valor, ab rabia creixent, ja 's precipita per entre la munió dels combatents, ja 's detura alguns passos enllá fent grans crits y no abandona may lo camp de batalla. Aixis com un lleó afamat s' encarnissa ab sa presa, y s' encara ab los pastors que s' esforsan pera ferli deixar, aixis mateix, á pesar dels Ayax, Héctor sense acobardirse amanassa emportársen al héroe que ja no existeix. Pot ser se l' hauria emportat, pot ser s' hauria cubert d' inmensa gloria, si Iris dels peus llaugers com lo mateix vent, no hagués baixat del Olimpo á ordenar al fill de Peleo que prengués las armas. Juno es qui l' envia d'amagat de Júpiter y dels altres deus. La divina misatjera 's detura prop d' Aquiles, y li diu aquestas paraulas:
«¡Dónat pressa; fill de Peleo! ¡oh 'l mes valent dels guerrers! vina al socors de Patroclo, per quí está empenyat, prop dels vaixells, un combat furiós. ¡Quants d' héroes cauhen, los uns esforsantse pera salvarlo, los altres abalansantse pera péndrel y emportársel á las serras d'llió. Y 'l més ardorós es l' ilustre Héctor; lo seu esperit li ordena plantar dalt d' un pal lo seu cap, després d' haberlo separat del coll delicat. ¡Cúita, donchs! ¡surt de la teva inacció, que aquest