Pàgina:Iliada (1879).djvu/258

aquest que s' alsa; no convé que l' interrompeu, perque l' Interromput parla ab pena, per mes destresa que hi tinga. ¿Cóm es possible parlar ni escoltar en mitj del soroll d' una assamblea nombrosa? Lo més armoniós orador s' hi confon. Ara vaig á esplicarme ab lo fill d' Eácido; pero vosaltres, Argius, escolteume y feuse 'n bon cárrech de mas paraulas. No m' habeu deixat d' insultar, y no obstant no só mica culpable; sino que Júpiter, Erinnis, sempre errant per las tenebras, y 'l Destí, foren los que introduhiren en mon pit la fatídica Atea, lo dia en qué vaig pendre al diví Aquiles la cautiva que tenia en recompensa. ¿Qué podia ferhi jo? Una divinitat s' habia apoderat de mí: l' inclementa Atea, filla de Júpiter, deitat destructora, que á ningú perdona. Los seus peus son delicats; no toca gens á térra; va per demunt del cap dels homes, ferint als uns, y enredant als altres ab las sevas mallas; lo mateix Júpiter ha sentit lo seu pes; ell, que 's diu que es lo més poderós entre 'ls deus y entre 'ls homes. Ajudá á Juno, ab sas manyas, á posarse enutjosa contra son espós, á pesar de la debilitat de son sexo, 'l dia en qué, en Tebas, de las hermosas murallas, Alcmena aná á parir al valent Hércules; Júpiter allavors enorgullíntsen, va fer en l' assamblea dels deus aquest discurs: «Escolteume tots, deus y deesas, vaig á dirvos lo que á mon pit inspira l' ánima meva. Avuy mateix Ilitia, causanta dels dolors, va á donar á llum, entre 'ls homes descendents de la sanch meva, una criatura que dominará á tots los pobles vehins.»
 —«Tú 'ns engányas, exclamá l' augusta Juno, plé 'l cor de mala intenció, tu no vols que 's cumpleixi lo que acabas d' anunciarnos; ó sino júramho, afirma, per un irrevocable jurament, que dominará en efecte á tots los pobles vehins, la criatura descendenta de ta rassa que avuy sortirá de las entranyas d' una dona.»
 «Digué aixó: Júpiter, sense sospitá la mala intenció, pronunciá 'l formidable jurament, fent ab aixó una gran falta. Juno tot seguit se precipitá del cim del Olimpo y baixá á Argos, en Acaya; sabia molt bé que la noble esposa d' Estenelos, fill de Perseo, portava en son ventre, set mesos feya, un fill estimat; y prematurament lo doná á llum. Al mateix temps va calmar los dolors d' Alcmena y li retardá 'l part. Després, entornántsen prop del fill de Saturno, li digué: «Júpiter, que tiras los llamps, tinch de depositar en la teva ánima una cosa de gravetat; aquest home ilustre que regnará entre 'ls Grechs, acaba de néixer, es Euristeo, fill d' Estenelos; surt de la teva sanch y no es pas indigne del soberá poder.» Digué aixó y causá un dolor crudel en lo cor mateix de son espós. Tot seguit, en sa cólera, 'l deu agafá á Atea per la seva brillanta cabellera; y obligantse per un irrevocable jurament, á no permetre may més tornar á l' Olimpo, ni al cel estrellat, á aquesta deitat que á ningú perdona, ab tota la forsa del seu bras la llensá del cel. Al moment caigué ella demunt la terra,