Pàgina:Iliada (1879).djvu/257

Encara que Patroclo estigui aquí jacent un any enter, lo seu cos quedará intacte y las tacas li desapareixerán. Crida donchs á l'assamblea als héroes grechs; renuncia á la teva cólera contra Agamemnon, capdill dels pobles; ármat tot seguit pera la guerra, y revestéixte de tot lo teu valor.»
Acabant de dir aquestas paraulas; li inspira un coratje diví. Després fa córrer pel nas de Patroclo l' ambrosía y 'l néctar porprat que l' han de tornar incorruptible.
L' ilustre Aquiles, entretant, avansa per la costa de la mar, fent crits terribles, y posa en moviment als héroes grechs. Tots aquells que avans no 's movian dels vaixells; los mateixos pilots que gobernan lo timó; los despensers, que en la flota tenen l' encárrech de repartir los queviures, van á l' assamblea, perqué Aquiles ha aparescut, després d' haber estat tant llarch temps retret de las batallas. Allavors, dos afavorescuts de Marte, 'l ferm fill dé Tideo y 'l diví Ulisses hi van coixejant, apoyats ab las sevas llansas, perque están greument ferits, y prenen siti entre 'ls ancians. Lo capdill dels guerrers, Agamemnon, arriba l' últim, tenint també una ferida; perqué en lo fort de la lluyta, Coon, fill d'Antenor, li ha donat un colp ab lo bronzo punxagut. Quan tots los Grechs se troban reunits l' impetuós Aquiles s' alsa, y pronuncia aquest discurs:
¡«Oh Atrida! aixó es millor pera 'ls dos, tant per tú com per mí- que no pas estar com desde 'l dia en que, lo cor afligit, instigáis per la devoradora Discordia, anávam desunits per motiu de la jove cautiva. ¡Haguessen volgut los deus que en mas naus Diana l' hagués morta ab sos darts lo dia en que 'm vaig apoderar d' ella després d' haber saquejat á Lirnesso! ¡Quants y quants Grechs viurian ara, que han tingut de mossegar l' arena, morts per la má dels enemichs mentres conservava la meva cólera que ha sigut tant profitosa per Héctor y pels Troyans! Segurament que'ls Grechs tindrán present per llarch temps lo recort de nostras dissencions funestas. Mes, deixém corre lo passat, per crudel que sigui; sometém l' ánima á la dura necessitat. Avuy abandono la meva cólera, que no m' está be guardarla sempre. Atrida, excita inmediatament á combatre als Grechs de la hermosa cabellera, á fí de qué, anant contra 'ls Troyans veje jo si continuarán ab l' intent de vigilar prop de nostras naus. ¡Aquell d' entre 'ls seus guerrers que logre escapar de la meva llansa en aquesta ardenta batalla, ab quanta alegría doblegará 'ls seus genolls pera reposar!»
Diu aixó: y 'ls Aqueus s' alegran de que 'l magnánim fill de Peleo abandone la seva cólera. Lo rey dels guerrers, Agamemnon, sense separarse del seu siti pera posarse en mitj de l' assamblea, 'ls hi parla en aquestos termes: «Amichs, héroes argius, servidors de Marte, escolteu ab atenció á