Pàgina:Iliada (1879).djvu/270

puntas de las espigas, sense trencarlas; y per la planura de la vasta mar s' escurrían per demunt las onas de l' aigua salada. Erictonios engendrá á Tros, rey dels Troyans. Tros tingué tres fills intatxables: Ilos, Assaracos y'l diví Ganimedes, lo mes hermós dels mortals, á qui 'ls deus elevaren per sa hermosura, pera ésser lo coper de Júpiter perque visqués en l' Olimpo. Ilos, sigué l' pare del valerós Laomedon; y aquest héroe engendrá á Titon, Priam, Lampos, Clítios y Hicetaon, branca de Marte. Assaracos tingué per fill á Capis, que engendrá á Anquises. Jo só 'l fill d' Anquises, y 'l diví Héctor ho es de Priam. Tal es mon origen; tal es la sanch de que jo m' enorgulleixo d' esser descendent. Júpiter aumenta ó disminueix lo valor dels homes, á mesura de sos desitjos; perqué éll es lo mes poderós de tothom. Pero, anem, en mitj d' aquesta batalla terrible, no 'ns entretinguem á parlar aqui com criaturas; podriam tant l'un com l'altre dirnos un sens fi de paraulas ultrajosas, tantas que una ñau de cent rems no podría supórtame 'l pes. La llengua dels homes se presta á discursos diversos é infinits. Lo camp de las injurias es espayós per un y altre cantó. A una injuria teva puch respondre ab un'altra injuria. Mes ¿quina necessitat tenim de prodigarnos ultratjes, com duas donas que, encesas per la discordia, s' omplen d' insults en mitj del carrer, y barrejan ab la veritat mentidas afrentosas? La cólera sols es la que á tals estrems porta. En quant á tas amenassas, no farán pas que minve mon fervorós valor, avans de que haguem combatut. ¿Per qué retardem? Probem de mes aprop nostras llansas de bronzo.»
 Dient aquestas paraulas, Eneas dispara 'l seu dart contra l' escut terrible; la punta de bronzo 'l toca y ressona horriblement. Aquiles ab sa forta má l' estén endavant de son pit, ab por de que l' arma del magnánim Enéas no 'l travesse. ¡Insensat! ¡s' oblida de que 'ls ilustres presents dels deus están al abrich del feble poder dels mortals! La prolongada llansa del valent Enéas no arriba á trencar ni una mica l'escut preservat per l'or, dó precios de Vulcá. Atravessa duas planxas, y encara 'n restan altras tres, perqué Vulcá n' hi ha posat cinch: las duas primeras son de bronzo, las duas inferiors d' estany, y solament la del mitj es d'or. Aquesta es la que detura 'l dart del fill d' Anquises.
 Aquiles tot seguit dispara sa prolongada llansa, y pega en la guarnició del escut de son rival, en lo lloch ahont lo bronzo y la pell que 'l cubreix ténen menys de gruix. La freixa del Pelió hi penetra ab impetuositat; l' armadura cruxeix. Enéas, tement que no la trasse, se recull, y estirant lo bras la reb apartada devant seu. La llansa brunsenta aixeca las duas planxas del escut, raspa las espatllas del héroe, y 's clava en terra darrera d'ell.
 Evita 'l dart formidable; més un dolor violent se sent demunt los ulls, tremola veyent vibrar la llansa prop seu. Al mateix temps Aqui-