avansa precipitadament plé d'ardor, espasa en má, fent crit horribles. Enéas agafa una llamborda d' un pes enorme, que dos homes, dels que ara viuhen, no podrían portarla; tot sol, l' aixeca sens esfors. Allavors, ó bé Enéas hauria donat lo colp mortal, rebotent aquesta pedra contra l' escut ó 'l casco del fill de Peleo; ó bé aquest ab sa espasa hauria acabat ab ell, si Neptú, que conmoula terra, vigilant per ell, no hagués dirigit aquestas paraulas á las altras divinitats.
«¡Ay! ¡oh dolor! ¡Lo magnánim Enéas, vensut per Aquiles va á caure á las moradas de Plutó! ¡Insensat! se ha deíxat seduhir pel deu que dispara lluny los darts, y Febo no fá res pera lliurarlo de la trista mort. ¿Perqué aquest héroe, sense teñirla cap culpa, ha de sofrir los mals reservats á uns altres? Sempre Enéas consagra ofrenas agradables als deus que habitan en lo espayós cel. Creyéume donchs, arrenquémlo nosaltres mateixos de la funesta hora. Temám la cólera de Júpiter si Aquiles acaba per matarlo; lo destí vol que s' escape; perque Júpiter no vol que la rassa de Dardanos s' entingeixi y desapareixi. Aquest héroe es lo mes volgut al fill de Saturno, de tots los que sou fruit dels seus amors ab donas mortals, y la rassa de Priam se li ha fet odiosa. Sí, ben aviat per sempre més regnará demunt dels Troyans Enéas y 'ls fills dels seus fills, y 'ls que d' aquestos naixerán després.»
L'augusta Juno esclama: «¡Oh Neptú! delibera en ton esperit si salvarás á Enéas, ó si l' abandonarás al furor del fill del Eácido, que vá á bátrel malgrat son valor. Nosaltres, Pálas y jo, moltas vegadas hem jurat devant de tots los deus, que no portariam, cap mena de socors als Troyans pera apartar d' ells la mort, encara que Ilió per enter fós presa de las flamas, y que 'ls belicosos fills de la Grecia las haguessen encesas.»
Al sentir aquestas paraulas, Neptú 's fica entre 'ls guerrers, á través dels xiulets dels darts, y arriba al siti ahont combáten Enéas y lo ilustre Aquiles. Tot seguit fá que 's pose devant dels ulls del fill de Peleo una espessa boira; després li posa devant dels peus la llansa de freixa ab punta de bronzo, que ha arrancat del escut del magnánim Enéas; per últim ab sa má divina aixeca á aquest y d' ún salt li fa passar varias líneas de carros y de guerrers. L' héroe 's troba en un moment á l' extremitat del exércit, ahont los Caucons están armats en disposició de pendre part en lo combat. Neptú avans de deixarlo li dirigeix rápidament aquestas paraulas:
«Enéas ¿quín dels deus te mana combatre temerariament ab Aquiles, que es més fort que tú y estimat dels inmortals? Creume, recula quante trobes en sa presencia, si no vols, á pesar del destí, baixar á las moradas de Plutó. Una vegada Aquiles haurá seguit la seva sor y será mort, atreveixte allavors álluytar sense descans en las primeras filas, puig cap altre, entre 'ls Grechs, pot donarte la mort.»
