Diu aixó, y 'l deixa allá, no tenint res mes que revelarli. Tot seguit esbargeix la boira divina que enfosqueix los ulls d' Aquiles. L' béroe recobrant la vista, sospira y diu ab veu sortida del seu cor magnánim:
«¡Oh grans deus! ¡quin prodigi! Veusaquí en l' arena ma formidable llansa, y no veig al home contra quí l' he tirada, frisant pera matarlo. ¡Ah, sens dupte Enéas també es benvolgut dels inmortals! o creya que ell se 'n gaudia falsament. Que s' escape donchs, pero las seva ánima no 'l portará més á lluytar contra mi. Aixó ja es prou pera evitarli la mort. Més, després d' haber exhortat als belicoso Aqueus, aniré contra altres Troyans pera combatre ab ells.»
Diu aixó, recorre á través de las columnas y á cada guerrer dóna las sevas órdres.
«Nobles Grechs, no tingau por d' embestir als Troyans; coratje, aneu á lluytar home contra home, combatau ab ardor. Difícil me seria, per mes valent que só, fer recular á tants d' héroes y atacarlos á tots. Marte y Minerva mateixos no 'n sortirian pas, de combatre cara á cara contra semblant nombre. No obstant, sense respirar, sense estalviar lo meu ardor ni la forsa dels meus peus y brassos, me precipito en totas las columnas enemigas, y no penso pas que cause cap alegría á tots los Troyans que s' atreveixin á posarse al alcans de la meva llansa.»
Aixis lo fill de Peleo anima als Grechs. Al mateix temps l' ilustre Héctor encoratja als Troyans y 'ls hi promet embestir al mateix Aquiles.
«Magnánims Troyans, esclama, no tingau por al fill de Peleo. Ab paraulas jo també combatria fins ab los mateixos inmortals; atacarlos ab la llansa ja no es tant senzill, perque 'ns aventatjan en poder. Aquiles no realisará pas tot lo que ha dit; perque si ha vist que se li cumplía alguna promesa, algunas altras se 'n ha vist sols cumplertas á mitxas. Corro á encararme ab ell, per més que 'ls seus brassos semblen devoradoras flamas, sí, per mes 'que semblen devoradoras flamas sos brassos, y la seva forsa sigui la del ferro ruent.»
Aixis lo fill de Priam anima als Troyans. Tot seguit estenen endevant las sevas llansas; las columnas furiosas se confonen; l' estrèpit es horrible. Al mateix temps Febo s' acosta á Héctor, y li diu:
«Fill de Priam, no lluytes pas cos á cos ab Aquiles; espera la seva embestida, en las líneas, fora del estrépit, no sigui cas que la seva pica t' alcanse, ó que de prop no 't dongue un cop d' espasa.»
Diu aixó: Héctor se 'n entra en la turba dels guerrers; la veu del deu l' omple de temor. Allavoras Aquiles se tira en mitx dels Troyans, possehit d' una forsa indomable; fá horribles crits y mata en primer lloch á Ifitió, fill d: Otrinto, capdill de nombrosos guerrers; una nayade 'l va parir sota las neus del Tmolo, en la rica població d' Hida. Lo diví Aquiles, quan se dirigeix contra d' ell, lo fereix ab la
Pàgina:Iliada (1879).djvu/272
Aquesta pàgina ha estat revisada.
