correm á trobarlo; sens dupte que 'l seu cos es també vulnerable pel bronzo, y no enclou més que una sola ánima. Sí; 'ls homes lo consideran mortal, encara que Júpiter li concedeixi la victoria.»
Diu aixó, y, recullit baix la seva armadura, espera al Eácido, perqué 'l seu cor s' ha resolt á combatre ab ell. Aixís com una pantera 's tira dèsde una espessa malesa contra 'l cassador, sense que'ls crits dels gossos l' espanten ni la fassen fugir. y un dart l' alcansa, y per més que tingui la llansa en lo cos clavada no minva 'l seu valor sino que vol batre ó sucumbir, aixís mateix lo diví Agenor, lluny de fugir, frisa pera lluytar ab Aquiles. Cobert ab son escut, brandeix la seva llansa y esclama:
«Esperas ilustre Aquiles, saquejar avuy la ciutat del generosos Troyans. ¡Insentsat! Ilió encara us costará mollas llágrimas: encara hi ha en ella gran nombre de valerosos guerrers, disposats á defendre la seva patria, 'ls seus pares, las sevas esposas y 'ls seus fills. Y tú, malgrat lo teu atreviment, malgrat ton formidable valor, aquí es ahont trobarás la mort.»
Diu aixó: dispara 'l dart que vola recte y toca per dessota del genoll la cnémida d'estany que ressona terriblement. Lo bronzo no penetra; repelit per l' armadura que un deu ha construhit, rebot, y 'l fill de Peleo 's tira contra 'l diví Agenor. Mes Apolo li pren la victoria; agafa l' héroe troya, 'l rodeja d' una boira impenetrable, y fá que torne á entrar á Ilió, sense cap ferida. Per últim, valentse de sas manyas, fa apartar á Aquiles de la persecució; corre devant d' ell baix la figura del fill d' Antenor; fá que 'l persegueixi per la plana fértil, per las voras del Escamandro, avansantlo apenas. L' engolossina ab tal esgany, perqué 'l héroe de camas llaugeras contínuament espera agafarlo. Allavors la munió dels fugitius se precipita y ab gran alegría torna á entrar en la ciutat, que queda plena de guerrers, Los que aixís se venhen salvats pels seus peus y genolls no pensan en torna á sortir fora de las murallas; no 's cuidan de reconèixer als que s'han escapat y als que han mort; sino que s'esparxeixen, plens d' impaciencia, per dintre d' Ilió.
