¿qui pot sobressortir en tot? Ho dich desde ara, y lo que prometo 's cumplirá; dislocaré 'l cos del meu rival, li trencaré 'ls ossos; aquells que vulgan pendre interés per ell, que permaneixen aquí junts pera trenrel tant bon punt la forsa dels meus brassos l' hage ajegut.»
Diu aixó; y tothom guarda un profon silenci. Solament Eurialo per últim s' alsa, guerrer parescut á una divinitat, fill de Mecisteo, nascut del rey Talaon, que un dia 's presentá en Tebas, en los jochs fúnebres d' Edipo, y triunfá de tots los fills de Cadmus. Diomedes, que li desitja la victoria encoratjantlo ab paraulas, se li posa al costat. De primé 'l cenyeix fortament; després li dona 'ls guants, trets de la pell d' un bou salvatje. Los dos combatents, apretats en la cintura, baixan en mitx de l' arena, alsan junls l' un contra l' altre las sevas mans robustas y las deixan caure. Los seus brassos pesants s' encreuhen, las sevas dents petant ab un estrépit horrible; y suhor abundosa regala pel seu cos. Per últim lo diví Epeos se tira contra son rival, y malgrat la seva prevenció, li pega á la cara. Eurialo no pot resistir aquest terrible colp, sos hermosos membres se rendeixen. De la mateixa manera que fora de la mar, alborotada pel buf del Boreo, un peix prop de la platja salta y tot seguit desapareix, ab igual prestesa cau l' héroe ferit. Mes lo magnánim Epeos l' agafa ab sos robustos brasso?, l' alsa y l' entrega á sos amichs solícits, los qui, sense oblidarse de pendre la copa, lo treuhen fora del cercle. Los peus s' arrossegan ab pena; i cap li cau; vomita sanch espessa; pert los sentits. Aquiles, tot seguit, mostra als Argius lo premi del tercer combat: de la lluyta perillosa. Destina al vencedor un ample tres-peus, á proba de foch, que entre 'ls fills de la Grecia l' avalúan á dotse toros. Lo vensut deu rebre una cautiva, destra en los travalls de son sexo, de valor quatre toros. Lo fill de Peleo s' aixeca exclamant:
«Aixecauvos, oh vosaltres qus vulgau disputarvos aquestos premis.»
Diu aixó: i gran Ayax, fill de Telamón, s' alsa 'l primer, y després d' ell lo prudent Ulisses, hábil en estratagemas. Se posan los cinturons, baixan al mitx de l' arena y s' abrassan ab sas fortas mans, agafats com las vigas que un hábil constructor ajunta en lo sostre d' un edifici pera resguardarlo dels vents. Sas espatllas cruixeixen comprimidas per brassos robustos. Una suhor abundosa'ls regola; espessos tacas rojas de sanch s' escampan per sos costats y per sas espatllas. L' un y l' altre están frisosos pel desitx de vencer y d' emportarsen lo superbo tres-peus. Ulisses no pot tombar á Ayax; aquest tampoch logra subjectar á son contrari, pirque Ulisses está dotat d' una forsa divina. Quan ja aquesta llarga lluyla té fatigats als Aqueus, lo fill de Telamón exclama:
Pàgina:Iliada (1879).djvu/314
Aquesta pàgina ha estat revisada.
