Pàgina:Iliada (1879).djvu/319

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT XXIV.

______



 L' assamblea 's disol, los guerrers dispersats se 'n entornan á las sevas naus, sopan y s'entregan al dols somni. Mentrestant, Aquiles continua plorant, recordantse del seu estimat compana; lluny de cedir al somni, que rendeix á tothom, s' agita dolorosament; anyora 'l noble valor de Patroclo, son estingit vigor; recorda en son esperit sas comunas confidencias y 'ls perills que junts habian sofert en los combats ò en la mar tempestuosa. A aquestos recorts, se desfá en llágrimas, y s' ajeu d' un y altre costat, de pil ó d' espatllas. Totas las nits s' aixeca, y fora de sí recorre las platjas del Helespont, ahont l' aurora 'l sorprèn, quan ella apareix demunt del mar y de las costas. Allavors, posa sota 'l jou á sos corcers ágils, y pera arrossegar á Héctor, lo lliga darrera de son carro. Tres vegadas volta al entorn de la tomba del fill de Menecios. Per úllim, torna á entrar á sa lenda, busca 'l descans, y abandona 'l cos de son enemich estés boca terrosa. Mes Apolo se sent mogut de pietat per l' héroe troya, y á pesar de estar mort, lo preserva d' embrutarse. Lo cubreix del tol ab l' escut d' or, y quan Aquiles l' arrastra, l' impideix de ferse trossos.
 Mentres que Aquiles furiós ultratja al ilustre Héctor, los benhaurats inmortals lo contemplan y 's troban moguts de compassió; exhortan freqüentment al homicida d' Argos perque 'l robe, y aquest propòsit plau á tots, excepte á l' esposa de Júpiter, á Neptú y á la verge dels ulls blaus. Aquestas divinitats conservan son implacable odi á la santa Ilió, y contra Priam y son poble, á causa de l' injuria de Páris, qui menyspreá á las deesas quan anaren á sa cabanya de pastor, y