Pàgina:Iliada (1879).djvu/320

va preferir á la que li feu lo donaliu funes! de la liviandat. Quan brilla la dotzeva aurora, desde la mort d' Héctor, Febo dirigeix aquest discurs als inmortals:
«Sou molt crudels, deus del Olimpo, sou moll perversos. ¡Quantas cuixas de toros y de cabras escullidas no ha consumit Héctor en honor vostre! Y ara, ni per mes que sigui mori, no li doneu amparo y no 'l porteu á la vista de sa muller, de sa mare, de son fill, de son pare Priam, de tot son poble, que 's donaria pressa á cremarlo en la pira y en celebrarli honras fúnebres. Si que ¡oh divinitats! mes vos estimeu protegir al ferotje fill de Peleo, esperit inich, cor inflexible. No coneix mes que la ferocitat; aixís com un lleó, segur de sa forsa invencible y de son cor atrevit, se 'n entra al remat del pastor pera fer presa en un cap, del mateix modo Aquiles ha perdut tota pietat y no té 'l pudor que unas vegadas danya als homes, y altras vegadas los hi es útil. Es inevitable 'l perdre algun sér estimat, ja sia un fill, ja un germá sortit de las mateixas entranyas; més quan de dolor s' ha sospirat y plorat, l' home 's calma, perque 'l destí l' ha dotat d' una ánima pacienta. No obstant Aquiles, després d' haber mort al ilustre Héctor, lo lliga á son carro y l' arrastra al vollant de la tomba de son estimat company. Aixó no li está bé; res hi guanyará fenlho; y que tinga compte en irritarnos, per molt que sigui 'l seu valor, perque 'ls seus ultratjes recahuen en un tros de térra insensible.
—Certament, aixis seria, respon colérica la blanca Juno, si haguessen de servir las maleixas consideracions al fill de Priam y al diví Aquiles. Héctor, guerrer mortal, ha xuclat la llet d' una mortal; mes Aquiles prové de la sanch d'una deesa áqui jo mateixa he criat y educat, á qui he donat per espós al noble Eácido, héroe benvolgut dels inmortals. Tots vosaltres, deus y deesas, assistíreu al convit de nupcias, y t' hi trobavas també tu ab la lira, deu sense fé, company dels malváts.
—Juno, esclama allavorr Júpiter, guárdat d'indignarte contra 'ls deus; los honors que 's tributen á aquestos dos héroes, no serán iguals; més de tots los mortals que habitan en Ilió, Héctor era 'l més estimat als inmortals, inclús jo mateix. May 's oblidava de presentarnos agradables ofrenas; mav l' ara á mi consagrada s' ha trobat sense requisits preferits dels inmortals, libacions y perfums de carn rostida; que aquesta es l' alta recompensa que 'ns pertoca. No obstant, no probein pas de apoderarnos d'ell, que no podriam ferho sense coneixement d' Aquiles, perqué Tétis vigila per ell nit y dia; més que un dels deus la fasse venir prop de mi, y li diré prudentas paraulas, á fi de que 'l seu fill acepte 'ls presents de Priam pera rescatar á Héctor.»
Ditas aquestas paraulas, Iris s' aixeca, misatjera rápida con lo vent; eutre Samosy l'áspre Imbros salta en las obscuras aigas de l' alta