Pàgina:Iliada (1879).djvu/321

mar, y en las costas ressona 'l soroll que fa á la caiguda; baixa fins al fons del abim, ab la rapidesa del plom que fixat en lo canó de banya d' un bou salvatje, va á portar la mori als peixos. Troba, sentada en una gruta profonda, á Tétis rodejada de nombrosas ninfas de la mar. En mitj d' aquesta assamblea, la deesa plora 'l desti de son valerós fill, que ha de perdre lluny de sa patria, en los camps fértils de Troya, Iris l' empren y li diu:
«Aixécat ¡oh Tétis! vina á trobar á Júpiter, conegut per sas resolucions inmutables.»
La deesa dels peus d' argent li respon:
«¿Perqué aquest gran deu 'm crida? Tinch por d' anar entre 'ls in- morlals, perque 'l meu esperit enclou crudels dolors. No obstant, estich prompte á seguirte, y digui lo que vulgui, no será en vá lo que 'm comuniqui.»
Ditas aquestas paraulas, l' augusta deesa, cuberta ab un vel negre. lo mès obscur de sos vestits, se n' va. Iris dels peus llaugers con lo vent, la condueix. Al passar ellas, las aigas de la mar s' enretiran; pujan las duas á la platja y volan envers lo ce], ahont troban al fill de Saturno sentat en mitj de l' assamblea dels deus, benhaurats, eternals. La deesa seu al costat de Júpiter. Minerva li cedeix lo seu trono, y Juno li posa entre mans una copa d'or, dirigintli paraulas consoladoras. Tetis, després d' haber begut, li torna la copa. Allavors lo pare dels deus y dels homes pronuncia aquest discurs:
«A pesar de las afliccions que conech ¡oh Tétis! á pesar del dol de la teva ánima, has vingut al olimpo. Escolta 'l perqué t' he cridat aqui. Nou jorns fá que la discordia s' ha ficat entre l' inmortals, per causa d' Héctor y d' Aquiles destructor de las ciutats. Se reclama ab freqüencia al subtil homicida d'Argos perqué robe á aquest lo cadavre d' aquell. Més, á fí de conservar per l'avenir la teva amistat y 'l teu respecte, reservo á ton fill la gloria d' entregarlo ell mateix. Ves donchs tot seguit al campament dels Argius y dónali las tevas ordres. Dígali que ls deus, que Júpiter sobre tot, s' irritan en contra d' ell perque plé de furor reté l' cos d' Héctor al peu de las naus y no acepta per ell un rescat. ¡Aixis pot ser tindrá temor de mi y l' entregará. Al mateix temps, vaig á enviar á la llaugera Iris al magnánim Priam, perque rescate á son fill estimat, perque 's dirigeixi á la flota dels Grechs, y porte á Aquiles presents tants richs que la seva ánima se 'n alegre.»
Diu aixó: la deesa dels peus d' argent, obedienta á aquest manament, pren son vol desde 'l cim del Olimpo, y arriba á la tenda de son fill, á qui troba fent dolorosos sospirs. Al voltant d' ell, sos companys se donan pressa á preparar lo festí. Per ells s' ha degollat en la tenda