l' Olimpo; y ara aquestos se recordan d' ell, per més que la Parca se 'n hage apoderat. Més acepta de la meva má aquesta rica copa, y á fí de que jo puga apoderarme del meu fill, condueixme, ab l' ajuda dels deus, fins que 'm trobi dintre la tenda d' Aquiles.
—¡Oh anciá! respon Mercuri, tu vols tentar á la meva jovenesa; y no'm persuadirás de cap manera invitantme á aceptar presents d' amagat d' Aquiles, perqué 'l temo ab tota l' ánima y tindria por de pendre res que á ell perteneix, pel risch de que 'm sobrevingués alguna desgracia. No obstant, jo 'l guiaré; y fins aniria ab tú á l' ilustre Argos, ja en rápida nau, ja per terra, y niugú, en menyspreu del teu guía, s' atreviria á atacarte.»
Ditas aquestas paraulas, Mercuri puja d' un salt al carro y pren ab vivesa 'l fuet y las rendas. Tol seguit comunica á las mulas y als corcers una forsa divina. Al moment arriban prop del fosso y de las torres que resguardan als vaixells, y troban á las guardias avansadas que preparan lo sopar. L' homicida d' Argos, espargeix pel demunt de sas parpellas un somni soptat; després obra las portas, enretira la barrera, è introdueix en lo campamenl á Priam junt ab los presents que porta en la carreta. Per últim, arriban á la tenda elevada que 'ls Mirmidons construiren pera son rey, després d' haber arrencat, per ferla, socas d'abets; la cubriren d' un sostre de jonchs espessos, segats en los prats; y la voltaren d' un ample pati taucat per medide fermas estacadas; assegura la porta una sola barra d' abet, pero son necessaris tres homes dels mes forts entre 'ls Grechs pera obrirla y tancarla. No més Aquiles pol alsarla ab facilitat. Lo deu l' obra devant del anda, y rodolant fá penetrar dintre la cerca 'ls richs presents destináts al fill de Peleo, y saltant en terra esclama:
«¡Oh anciá! jo só Mercuri, un dels deus inmortals; he vingut perqué mon pare ha volgut que sigués lo teu guía; no tardaré en entornármen, y no apareixeré pas devant d' Aquiles: no es decorós que un deu inmortal afavoreixi tan obertament á un mortal. Tú, Priam, penetra en la tenda, abrassa 'ls genolls del fill de Peleo, prégali en nom de sou pare, de sa mare, del seu fill, á fí de tocarli al cor.»
Ditas aquestas paraulas, Mercuri 's separa, y se 'n entorna al ample Olimpo; Priam salta en terra, y deixant fora á Ideos perqué cuide de contenir las mulas y 'ls corcers, se 'n va dret á la morada ahont s' está Aquiles, estimat de Júpiter; allí 'l troba; 's seus companys seuhen al cantó de més enllá; tant sols Automedon y Alcimo, rebrots de Marte, s'están al costat seu; acaba de menjar y beurer; ja ha acabat, pero la taula encara está parada. Lo gran Priam entra sense que ningü s' done d' ell, s' acosta al héroe, li abrassa 'ls genolls, y besa aquellas mans terribles, homicidas, que tants de fills li han mort. Quan la polenta Atea s' ha apoderat l' un home; aquest, després d' haber comés
