Pàgina:Iliada (1879).djvu/331

y una túnica teixida. Aquiles vol tornar lo cadávre cubert ab aquesta vestidura, perque aixis retorne á Ilió. Crida á las cautivas, las hi mana rentar y perfumar lo cadávre, y que ho fassen d' amagal, per temor de que Priam á la vista de son fill, que á tal aspecte l' anciá no s' altere, no l'ofengue, y que no 's veigi obligat á matarlo, ab menyspreu de las órdres de Júpiter.
Quan las cautivas han rentat y perfumat lo cos, lo vesteixen ab la túnica y un hermós mantell. Lo mateix Aquiles l' alsa, l' estent demunt d' una llitera, y després, ajudantlo sos companys, lo posa en la carreta. Tot seguit, sospirant, invoca al seu amich, y li dirigeix aquestas paraulas: «Perdona ¡oh Patroclo! si en l' estancia de Plutó sabs que he tornat á son pare 'l cos del diví Héctor. Priam m' ha ofert riquíssims presents, y te 'n donaré la part que 't correspon.»
Ditas aquestas paraulas, lo diví Aquiles torna á entrar dins sa tenda, s' assenta altra volta en lo siti que tenia primerament devant de Priam, y dirigeix al rey aquestas frases:
«T' he retornat á ton fill, anciá, com m' ho has suplicat: está en son llit estés. Als primers brills de l' aurora, emportántel podrás contemplarlo. Ara no 'ms oblidem de sopar. La hermosa Niobe mateixa desitjá pendre aliment, quan en sa morada acabavan de morir sas dotze criaturas: sis fillas y sis fills ferits en la flor de la jovenes; las donzellas, per las fletxas de Diana, y 'ls joves pels darts del arch d' argent que porta Apolo, irritat contra Niobe perque habia gosat compararse ab l' hermosa Latona, dient: «Ella sols té duas criaturas, al pas que jo 'n tinch moltas més.» Pero 'ls deus li mataren las moltas mès. Durant nou dias, aquestos morts restaren estesos insepultats, banyats en la seva sanch, y ningú 'ls sepultá, perque 'l fill de Saturno habia convertit á la gent del poblé en penyas. En lo desé dia los deus celestes los hi donaren sepultura. Allavors, cansada de plorar, la mare 's recordá de pendre aliment. Ara, en l' arpre Sipilo, entremitj del rocam de las montanyas desertas, ahont son, segons se diu, las moradas de las Ninfas que dansan en las voras del Aqueloo, Niobe, encara que convertida en penya, se ressent de las amarguras que 'ls deus li enviaren. Créume donchs, diví anciá, pensem també nosaltres en los aliments; ja plorarás novament á ton fill estimat, quan l' haurás conduit á Ilió, perqué 't fará encara arrencar moltas llágrimas.»
Dient aquestas paraulas, l' ágil Aquiles s' alsa y mata una ovella blanca. Sos companys li treuhen la pell y la preparan com de costum; la destrossan convenientment, la clavan en los asts y la rosteixen ab cuidado. Per fi, la treuhen de l' ardenta flama. Mentrestant, Automedon posa en la taula, en hermosas paneras, lo pá partit, y Aquiles distribueix la carn. Los héroes allargan las mans, y prenen los plats que