______
Quan tots ells ab sos capdills s' han posat en ordre de batalla, 'ls Troyans s' avansan fent gran cridoria y gran estrépit com xiscladoras aus. Aixís puja fins al cel lo crit gutural de las gruas que fugint de las geladas y de las grans plujas del hivern, volan per demunt de las corrents occeánicas, per portar entre 'ls Pigmeos lo carnatje y la mort, transportant á través dels aires los combats crudels. Entretant los Grechs, lo pit replé de fúria, marxan silenciosos, resolt son esperit de donarse mútua ajuda.
Tal com lo Notos esparceix pel demunt dels pichs de las montanyas una boira odiada dels pastors, y mes favorable als lladregots que la nit bruna, perque no 's veu mes enllá d' un tret de pedra, aixís los peus dels guerrers aixecan un núvol de pols; y ab prestesa travessan la plana. Quan anant los uns cap als altres s' han trobat, Alexandro, hermós com un deu, se surt de las filas dels Troyans. Porta, demunt de las espatllas una pell de pantera, un arch encorvat y un coltell; sas mans manejan duas llansas de bronzo; y provoca als més valents á un combat terrible.
Menelao aixís que 'l veu, apressura fogós lo seu pas. Tal com s' alegra un lleó famolench quan troba una grossa presa, un cervo ó una cabra salvatje, que la devora, encara que joves cassadors y gossos ágils estigan próxims á tirárselhi al demunt; del mateix modo Menelao s' alegra al aspecte del diví Alexandro. Espera donar mort á un culpable, y tot seguit salta armat de son carro.
Mes apenas Alexandro 'l veu aparéixer en la primeras filas, sent bátrer son cor y 's retira entre 'ls seus companys per evitar la mort. Aixís com á la vista d' un serpent entre 'ls esbarsers de la montanya, 'l viatjant pa-
