Pàgina:Iliada (1879).djvu/4

qué t'hi quedes, ja perqué tornes á venirhi; ni 'l ceptre ni las bandas del teu deu te lliurarán de la cólera mia. No 't tornaré pas á ta filla, puig ella deu envellirse, lluny de sa patria, en mon palau d'Árgos, ahont teixirá las mevas telas y dormirá en mon llit. Fuig donchs, y cessa d' irritarme, si vols anárten sens perill.»
Va dir: l'anciá tremolant obedesqué y se'n aná silenciós platjas enllá entre'l soroll de las onas remorosas. Quan se troba lluny de la flota, dirigeix sa pregaria al deu Febo, fill de Latona:
«Escolta'ls meus vots, oh tú, protectora de Crisa y de la divina Cila, tú que tens poder sobre Tenedos, deu de Esminta. Pel temple que un jorn t'eregí y que tú estimas, per las carns suculentas de las cabras y dels toros que te he cremat, cumpleix lo meu anhel: que tas sagetas fassen expiar las mevas llágrimas als fills de Danaos.»
Aixís parla l' anciá: Apolo ou sa pregaria, y baixa de las cimas del Olimpo; plé d' ira 'l cor, portant l' arch en las espatllas y 'l carcax tancat; á cada pas del deu airat ressonan demunt d' ell las sagetas; s' avansa temible com la nit. De sopte, 's detura lluny de las naus, y dispara la primera fletxa; l' arch d' argent fá un só terrible. Pel prompte destrueix las caballerías y 'ls gossos ágils; més tot seguit lo deu dirigeix contra 'ls guerrers un dart amarch, y d' allavors gran nombre de fogueras no donava l' abast á cremar los morts. Durant nou jorns los darts d' Apolo cauhen sobre 'ls camps. En la desena jornada Aquiles convoca tot lo poble á concili; perque Juno, deesa dels brassos blanchs, inquieta pels Argius que veu sucumbir, li posa en son esperit aquest intent. Quan tots están reunits en assamblea, Aquiles se aixeca de repent y 'ls hi dirigeix aquet discurs:
«Atrída, ja ho veig, prompte 'ns veurem obligats á córrer altra volta errants per demunt de las onas y reconquistar nostras moradas; si es que podem lliurarnos de la mort, perque la guerra y la peste á la vegada segan als Argius. Mes, creyéume, consultem á un adiví, á un sacerdot, á un intérprete dels somnis (que 'ls somnis també venen de Júpiter); que ell nos diga com es que Febo está irritat en tal manera. Sapiguém si 's queixa d' algun vot ó d'alguna hecatomba; y si está en son intent lliurarnos del contagi una volta li haurem alsat las fumaradas de nostres anyells y de nostras cabras mes bellas.»
Després d' aquestas paraulas Aquiles se 'n torna á son siti. Allavors, Calcas, fill de Thestor, lo més infalible dels augurs, s' alsa devant l' assamblea; ell sab lo present, lo passat, l' avenir; ell es qui ha conduit la flota fins á las costas d' Ilió, per la ciencia adivinatoria de que Febo l' ha dotat. Ab l'esperit plé de benevolensa arenga als Grechs y diu:
«Aquiles, ordre 'm donas d' interpretar l' ira del fletxer Apolo. Jo ho faré; mes atentme, júram que 'm defendrás resoltament d' obra y de paraula. Perqué ho prevehesch, vaig á irritar á un hóme que aquí te gran