Pàgina:Iliada (1879).djvu/50

rers. Tot seguit se dirigeix á Néstor, armoniòs orador dels Pilis, que arrecla als seus companys y 'ls exhorta al combat. A son entorn están lo gran Pelagon, Alástor, Cromi, lo rey Hemon y Bias, pastor dels pobles. Posa en primera fila 'ls carros y 'ls caballers; derrera, los nombrosos y robustos peons, ferma muralla de la guerra; entre aquestas dugas líneas, hi coloca 'ls mancats de valor, á fi de qué, de bon ó mal grat, á la forsa prenguin part en la batalla. Allavors l' héroe dirigeix aquestas recomendacions als caballers:
«Detingau los vostres corcers, los hi diu; no trenqueu las filas per tirarvos á la lluita; no aneu massa confiats en vostra forsa y en vostre enginy en manar los caballs, tirantvos sols en avant per atacar als Troyans. Que ningú recule, perqué sino seriaho vensuts fácilment. Si, caigut algun del seu carro, se veu atacat per un altre del enemich, que combati ab la seva llansa, puig això es lo millor que pot fer. Aixís nostres antepassats, ab l' esperit plé de prudencia, tombaren formidables murallas y ciutats.»
Tals son las exhortacions del anciá, desde lluny temps molt entés en l' art de la guerra. Al véurerlo Atrida se 'n alegra y li dirigeix aquestas breuas paraulas:
«¡Oh anciá, quín cor tan ferm s' enclou en ton pit! ¿Perqué 'ls teus genolls no conservan també la seva agilitat y 'l teu cos lo seu vigor? Mes ¡ay! la vellesa desapiadada abat las tevas forsas! ¡Plasqués ais deus que qualsevol altre guerrer tingués la teva edat, y que tú 't trobesses en lo nombre dels joves combatents!»
—Atrida, respon l' héroe de Gerenia, també jo voldria ésser lo que un temps había estat, quan vaig vencer al diví Eureutalió. ¡Peró 'ls deus jamay concedeixen tots los dons plegats als mortals! Allavors me trobava en lo plé de la florida jovenensa, y ara la vellesa está apoderada de mí, més, no obstant, jo 'm barrejaré entre 'ls caballers, y 'ls hi donaré coratje ab mons consells, ab mas arengas, que es lo que pertoca als ancians. Los que nasqueren després de mí, y que poden confiar en sas forsas, serán los quí manejarán las llansas.»
Aixís diu: Atrida, ab lo cor alegre, continua son cami y troba al fill de Peteo, Menesteo, hábil caballer, dret en mitj dels Atenienses, legió escullida. Allí prop se troba 'l prudent Ulisses ab las filas inmovibles dels Cefalenis. Encara no había arribat aquí lo crit de guerra de l' armada, que d' una part y altra part tot se conmou, y ells continuau inmóvils quan una de las columnas gregas cau sobre 'ls Troyans que s' avansan y comensa 'l combat. Al véurerlos Agamemnon, rey dels guerrers, los repta y 'ls dirigeix aquestas breuas paraulas:
«Oh fill de Peteo, d' un rey protegit per Júpiter; y tú, cor pié d' artifici, fértil en temibles estratagemas, ¿cóm es que tremolant us esteu reti-