Pàgina:Iliada (1879).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT V.

______



 Allavors Minerva dóna al fill de Tideo forsa y atreviment, perque 's distingeixqui entre 'ls Argius y se 'n emporti una gran gloria; feu sortir del seu casco y del seu escut una flama contínua, pareguda al astre de la tardor que brilla en lo mes viu resplandor, al sortir del inmens bany del Occeá. ¡Tal es lo foch que surt del cap y de las espatllas del héroe, quan la deesa 'l col-loca entra las duas armadas en lo mès fort de la lluita¡
 Entre 'ls Troyans hi habia lo preciar Dares, home opulent, sacerdot de Vulcá y pare de dos fills: Pegeo é Ideo, destres en tots los combats. Aquets joves guerrers, portats en un mateix carro, surten de las filas, y corren al devant de Diomedes que combat á peu. D' una y altra part los héroes s' avansan y s' acostan. Pegeo fou lo primer en tirar sa prolongada llansa, mes la punta d' acer raspa, sense ferirlo, l' espatlla dreta de Diomedes: aquet, á son torn fa volar l' acer y no deixa escapar pas un dart inútil; se clava en lo pit del Troyá, 'l qual redola per terra. Ideos tot seguit se precipita, baixa del carro y no s' atreveix á posarse devant de son germá mort. Tampoch aquet s' hauria escapat de la sombría Parca; mes Vulcá, que 'l protegeix, lo salva rosejantlo de una nubolada espessa á fí de que l' anciá pare no quedi del tot aclaparat pel greu dolor. Lo fill del magnánim Tideo pren los caballs y ordena als seus companys que 'ls porten als vaixells. Los Troyans magnánims, veyent los fills de Dares, l' un fugint y l' altra estés al costat del seu carro, quedan ab l' ánima torbada. En aixó Minerva agafa per la má al impetuós Marte, y esclama:
 «¡Marte, Marte, flagell dels humans, deu sanguinós, destructor de murallas! ¿No es millor que deixem als Troyans y als Grechs que 's diri-