Pàgina:Iliada (1879).djvu/57

meixen sas diferencias? Siga la que vulga la part á qui 'l poderós Júpiter donga la gloria, retirémnos y evitém la cólera del pare dels deus.»
Ditas aquestas paraulas, la deesa conduehix fora de la lluyta al mpetuós Marte, y 'l fa seure en los puigs dels serrats que vorejan l' Escamandro. Allavors los Grechs fan cedir als Troyans; cada héroe mata entre 'ls capdills dels enemichs á un guerrer. Primerament lo rey dels homes fa caure de son carro al gran Odios, capdill dels Halisons. Quan se gira per fugir, Atrida l' embesteix ab sa pica y l' hi clava entre las espatllas atravessantli 'l pit. Cau ab estrèpit y al seu demunt l' armadura ressona.
Idomeneo tot seguit mata á Festo, fill del Meoni Boros, que es procedent de la fértil Tarne, atravessantli l' espatlla dreta ab sa prolongada llansa, al moment en que aquest se disposa á pujar á son carro. Cau y las horribles tenebras de la mort lo rodejan. Prompte 'ls servidors d' Idomeneo 'l despullan de sas armas.
Menelao, ab sa punxaguda llansa, fa mossegar la terra á Escamandrios, fill d' Estrofia, terror de las bestias feras que poblan los boscos de las montanyas. La mateixa Diana l' habia adestrat en cassarlas ab sos darts; mes ni la deesa cassadora, ni sa destresa en encertar de lluny, pogueren salvarlo'quan se tomba per fugir, Atrida l' embesteix ab sa pica y li clava entre las espatllas, atravessantli 'l pit. Lo guerrer cau de cara en terra y al seu demunt la armadura ressona.
Merion mata á Fereclos, fill del constructor Harmon, entre tots lo preferit de Minerva, hábil també en fer sortir de sas mans tota mena d' obras bellas. Ell fou qui va construir los navilis iguals de Páris, orígen de tots los mals, perque ells causaren la desgracia de Ilió y la seva mateixa; mes éll no coneixia 'ls decrets dels deus. Merion anava en persecució de Fereclos, l' atrapa y li pega en la cuixa dreta; la punta d' acer passa per sóta l' os y li desgarra la vexiga. Lo guerrer, gemegant, cau de genolls, y la mort lo rodeja de sas ombras.
Meges arrenca la vida á Pedeo, fill d' Antenor. Encara que bastart, la noble Teano, plena d' amor per son espós, lo criá ab tant de zel com als seus propis fills. L' ilustre fill de Fileo, ab la pica en la má, salta demunt d' éll y li clava derrera 'l cap. La punta acerada li passa per entre las dents y li arrenca la llengua. Cau en l' arena mossegant lo fret acer.
Euripilo ataca al diví Ipsenor, fill del magnánim Dolopion, sacerdot d' Escamandro y venerat del poble lo mateix que un deu. L' ilustre fill d' Evemon lo veu fugir; corre derrera d' éll espasa en má, li pega en l' espatlla, li arrebassa 'l bras pesant, que cau sanguejant demunt l' herba. La sombría mort cubreix la vista del héroe y la Parca inexorable se 'n fa duenya.