—Aquiles, esclama 'l poderós Agamemnon, héroe semblant als deus, renuncia á tals astucias, valerós com ets, no esperes sorpèndrem ni persuadirme. ¿Vols tú per ventura gosar d' una recompensa, y que jo estiga satisfet sense la meva? ¿Es per aixó que m' ordenas retornar la meva esclava? Donchs bé, jo hi consento, si 'ls Grechs magnánims m' ho compensan ab presents que afalaguen del mateix modo lo meu ánim. Si refusan donarme la recompensa jo també me pendré la teva, ó la de Ayax ó la d' Ulisses. Me l' emportaré á una tenda y 'l senyor d' ella se 'n enujerá. Mes, deliberarem sobre aquest asumpto un' altra volta. Per ara, llansem á la mar divina un ennegrit vaixell; confiémlo á atrevits remadors que portarán una hecatomba y á la bella Criseida, á las ordres d' un dels capdills, de Ayax, de Idomeneo, del diví Ulisses ó de tu mateix, fill de Peleo, lo més temut dels héroes, de tú que 'ns tornarás favorable al deu, després de haberli ofert lo sacrifici de las víctimas.
—¡Ah! esclama Aquiles tirantli un esguart de cólera, cor fals, front impúdich, cóm se troba un sol Grech que consente en obehirte per empédrer novas marxas ó per lluirar batallas! Jo no he vingut aquí á combátrer per odi á ne 'ls valents Troyans, no tinch rebuda d' ells cap ofensa. No m' han pres los meus caballs de batalla ni 'ls meus toros; jamay en la Phthia, fértil engendradora de guerrers, han destruit las mevas cullitas: perqué entre ells y nosaltres hi ha moltas montanyas pobladas de boscos, moltas onadas bramadoras. Es á tú, donchs, á qui habem seguit devant d' Ilió per colmarte d' alegría, pera venjar l' honor de Menelao y 'l teu, rey sens pudor. Mes, tu 'ns desdenyas, tu 'ns desprecías; tu m' amenassas ab emportarten la meva cautiva, conquistada per tants traballosos afanys, y que m' han adjudicat los fills de la Acaya. Jamay la meva recompensa es igual á la teva, may per may que 'ls Grechs destrueixen alguna superba ciutat dels Troyans. Sí; y 'ls meus brassos sostenen tot lo pés de la cruel guerra, y quant arriba la repartició del botí, lo teu lot es sempre 'l més preciós, y es inferior lo meu; pero l' admeto y me 'l enduch á las mevas naus rendit de las fatigas de las batallas. Ara bé; me 'n vaig, me 'n torno á la Phthía; més me val tornármen á las moradas paternas, ab las mevas naus. Ho sento; no trobarás per aquestas costas ni tresors ni riquesas, després d' haberme ultrajat.
—¡Fuig, esclama Agamemnon, fuig, ja que ton cor flameja de tal desitj. No 't pregaré porque 't quedes aquí per causa meva; molts d' altres m' honrarán, y sobre tot lo previsor fill de Saturno. Ets per mí 'l mes odiós dels reys aixecats de Júpiter; t' agradan las continuas discordias, los combats, las quimeras; t' enorgulleixas del teu valor, y es d' una divinitat que l' has rebut. Retorna á las llars paternas ab tos companys y ab tos vaixells; ves á regnar sobre 'ls Mirmidons, no tinch per tu cap inquietut y desprecio las tevas iras. Escolta la meva amenassa; ja que
Pàgina:Iliada (1879).djvu/6
Aquesta pàgina ha estat validada.
