Pàgina:Iliada (1879).djvu/61

allunyarnos del combat. Allavoras lo fill de Tideo cauría demunt nostre, 'ns mataría y s' apoderaría dels caballs. Colocat, donchs en lo carro, y pren las riendas, que jo sostindré l' atach, armat del acer agut.»
Dit aixó, pujan los dos al carro, y, plens d' ardor, dirigeixen los cavalls vers al fill de Tideo. Estenclos se 'n adona y diu á Diomedes ab celeritat aquestos paraulas:
«Fill de Tideo, lo mès volgut amich de la mera ánima, veig á dos braus guerrers impacients per lluytar contra teu. Abdós están dotats d' una forsa superior; l' un es l' hábil fletxer Pandaros, que es gloría d' esser fill de Licaon; l' altre es Eneas, fill d' Anquises y de Vénus. Vina donchs, fem recular lo carro; no 't precipitis temerariament entre la primera fila dels combatents, si no vols pérdre la vida.»
Diomedes dona á son company una mirada d' indignació y exclama:
«No 'm parles pas de fugir; no penso que logres persuadirme de ferho; mos ascendents no m' han ensenyat á recular ni á téme, y 'l meu valor es á tota proba; ni sisquera vull montar al carro, sinó que tot depressa vaig al seu devant. Minerva no 'm permet tremolar y 'ls seus caballs no salvarán al un y al altre, si cap dels dos se 'ns escapa. Mes jo t' lio dich, y guarda en l' ánima las mevas paraulas: si la sabia dehesa 'm destina la gloria de matarlos, agafa las tevas riendas, llígalas en la part alta del carro, subjectats meus cavalls fogosos, los d'Eneas y desde las filas troyanas, pórtals entre la multitut dels grechs. Son d' aquesta rassa que un dia Júpiter concedí al rey Tros en cambi de son fill Ganimedes, los més llaugers de tots los que respiran sota del sol y de l' aurora. Anquises, rey dels homes, per tenirne casta, vá fer conduhirhi sas eugas, d' amagat de Laomedon, fill de Tros, y vá tenirne sis pollins, que naixeren en sos palaus; ne guarda quatre que cria en lo estable; y aquestos dos que veus, árbitres de la fugida, 'ls regalá á Eneas. ¡Ah, si podem arreplegarlos, será per nosaltres una de las majors glorias!»
Durant aquesta conversa, los dos Troyans guían los seus cavalls fogosos, y 's troban prop de Diomedes; allavors l' ilustre fill de Licaon es lo primer en exclamar:
«Valent fill del noble Tideo, héroe de cor intrépit, ja que la meva fletxa amarga no t' ha pogut matar, vaig are á probarho ab ma llansa; veyam si logro atravessarte.»
Ditas aquestas paraulas, brandeix sa prolongada llansa, que vola y toca l' escut de Diomedes. L' acerada punta 'l travessa y penetra fins á la corassa; allavors l' ilustre fill de Licaon crida ab veu forta: