«Tens una ferida al devant, y no crech que respires gayre estona. ¡M' has proporcionat, donchs, una gran gloria!»
Lo robust Diomedes li respon sense conmóurers:
Molt lluny de ferirme, lo teu dart s' ha desviat. No tindreu repós avans de que caigue un de vosaltres, y estiga assaciat Marte de la sanch seva, combatent infatigable.»
Dihent això, dispara l' seu dart; la mateixa Minerva dirigeix lo trèt demunt los nassals de Pandaros, prop dels ulls. L' acerada punta li atravessa las dents, li parteix la llengua y li surt per sota la barba. L' héroe cau del carro, y al seu demunt ressonan sas armas de varis colors y brillantas: sas forsas ab sa vida 's desvaneixen. y 'ls cavalls frisan espantats.
Allavors Eneas, cubert ab son escut, s' avansa, llansa en má, per pòr de que 'ls argius arrastren lo cadávre. Cap al héroe se 'n vá semblant un lleó, confiant en sas forsas; estén demunt d' ell la llansa y l' escut; y furiós per matar al guerrer que s' atrevesca á acostarse per combatre, fá crits horribles. Mes lo fill de Tideo pren ab sa forta má una pedra d' un pés enorme, tal que dos homes dels que are viuhen no podrian portarla. Ell tot sol l' alsa y la maneja ab facilitat. Tira aquesta pesanta pedra y fereix á Eneas de la cuixa en lo lloch que se 'n diu l' cotila, allá ahont s' encaixa á la cadera. Li trenca la cotila, los dos muscles que la cubreixen també 's rompen y la pell li queda desgarrada. L' héroe cau de genolls y se sosté ab sa forta má en terra; una fosca tenebra enterbola 'ls seus ulls.
Allavors sens dubte 'l rey dels homes, Eneas, hauria mort, si al mateix temps no s' hagués donat d' ell sa mare Vénus, com un dia se 'n adoná Anquises, quan aquell pasturava toros. La dehesa estén los seus brassos blanchs al entorn de son fill estimat, y lo amaga en los plechs de son rich mantell, muralla contra 'ls darts, per por de que un dels grechs atrevits no li enfonse en lo pit una llansa d' acer, y no li arranque la vida; y s' dóna pressa en allunyarlo del camp de batalla.
Mestrestant lo fill de Capaneo no deixa en olvit las ordres de Diomedes; y conté 'ls cavalls fora del tumulto subjectant en la part alta del carro las riendas estesas; després se tira sobre 'ls d' Eneas de las líneas troyanas, los mena fins á las dels grechs; per últim los entrega per qué'ls conduheixi á la flota á Deipilo, son estimat company que entre tots los de la seva edat es lo quin li mereix més distinció, per qué tots dos pensan d' igual manera. Estenelos torna á pujá al carro, pren las riendas brillantas, y plé d' ardor dirigeix los vigorosos corcers fins á trobá á Diomedes. Aquest heroe, entretant, armat ab l' acer crudel, se dirigeix contra Cipris[1], co-
- ↑ Nom de Vénus.
