tor no s' hagués adonat prompte del carnatje. Tot seguit, brillant d' acer, lo fill de Priam corre á la primera fila, portant l' espant entre 'ls grechs. Al veure que s' acosta se 'n alegra 'l diví Sarpedon, que li dirigeix aquestas paraulas lamentables:
—«Fill de Priam, no permetes pas qu' arrive á esser presa dels Aqueus; vina á mon socors; qu' al menys la vida m' abandone dintre de vostras murallas. Perque no confio pas que puga retornar al meu palau, en ma dolsa patria, pera colmar d' alegria á mon tendre fill, á m' estimada esposa.»
Aixís diu. Héctor, sense respóndrerli, s' avansa frisós pera fer recular als grechs y matar nombrosos héroes. Mentres tant los nobles companys del rey lici, lo colocan á l' ombra del frondós faig, consagrat á Júpiter. Allá 'l generós Pelagon, qu' era un dels seus companys benvolguts, li treu de la ferida la llansa de freser. Allavors l' ánima l' abandona; un núvol li enfosqueix la vista. Mes tot desseguida recobra son esperit, y 'l buf del Boreo li reanima 'l cor desfallescut.
Los grechs, atacats per Héctor y pe 'l deu de la guerra, no se 'n entornan pas en vers la flota; no avansan pas gens, sino que reculan pas á pas, perque no ignoran que Marte 's trova entre las filas enemigas. ¿Quín guerrer es lo que primerament cau baix los colps del fill de Priam y del nflexible deu? ¿Quín guerrer es lo que últimament matan? Lo primer es Teutras, parescut als inmortals; després Orestes, hábil en adestrar los corcers; segueixen últimament Trecos, un dels Etolis; Enomao; Helenos, fill d' Enope, y Oresbio, del casco brillant. Aquest héroe habitava en Hila, dedicat á millorar sos vasts dominis, que rodejava 'l llach Cefisis, prop del opulent poble dels Beocis. La ruina dels Grechs en aquesta lluita terrible, no s' escapa á la vista de Juno; tot seguit dirigeix á Minerva aquestas paraulas rápidas:
—«¡Ay! infatigable filia de Júpiter, sens dubte que haurem promés en vá á Menelao, que no retornaria á sa patria avans d' haver saquejat la superba Ilió, si no contenim lo furor del ferotje Marte. Ab aixó, segueixme y pensém en nostre impetuós valor.»
Aixis parla, y deixa convensuda á la deesa dels ulls blaus. Juno per sa propia má, augusta filla de Saturno, guarneix los corcers de las bridas d' or, mentres que Hebe s' afanya en colocar á las extremitats del través de ferro las rodas de vuit raigs de bronzo; las llantas son d' or incorruptible y 'ls cercles son de bronzo maravellosament ajustats; trevall admirable á la vista. Los botons de las rodas son de plata. L' assiento reposa demunt de corrons d' or y plata. La part de devant del carro, forma un doble semicercle, d' ahont suit la llansa de plata. A sa extremitat, la jove deesa hi
Pàgina:Iliada (1879).djvu/70
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.