Polipetes mata á Artialo. Ulisses, ab sa llansa acerada, mata á Pidites de Percoso; y Teucro, al noble Aretaon. Antíloco, fill de Néstor, ab sa pica brillanta, mata á Ablero; y Agamemnon, rey dels guerrers, á Elatos, que habitava la ciutat escarpada de Pedaso, sentada en las hermosas márges del Satmois. Filaco vol fugir, mes l' héroe Leitos li fá besar la terra; y Melantios cau, baix los terribles colps de Euripilo.
Menelao agafa viu á Adrastro. Los caballs del Troyá s' han desbocat, y en son esberament s' han enredat entre las brancas d' un tamarisch; han trencat l' extrem de la llansa, y deslligats del carro, fugen dret á la ciutat, cap ahont la generalitat se dirigeix plena d' espant; cau Adrastro prop de la roda; pega de front en terra, quan Atrida se li acosta y l' amenassa ab sa prolongada llansa. Adrastro, allavors, se li abrassa als genolls y li demana pietat.
—«Perdonam, fill d' Atreo; accepta un just rescat; nombrosos tresors enclou lo palau de mon pare: bronze, or y ferro difícil de treballar. Ell te donará presents infinits, quan sápiga que estich viu en los vaixells dels Grechs.»
Diu, y conmou 'l cor del héroe, que 's disposa á donarlo als seus servidors perque 'l condueixen á la flota, quan Agamemnon hi corre, y esclata en insults:
— «¡Feble Menelao! ¿perqué prens tant cuidado d' aquestos homes? ¡Per cert que 'ls Troyans s' han portat bé en ta casa! ¡Que móren tots junts baix las runas d' Ilió, sense honors, sense sepultura!»
A aquestas justas reprimendas d' un germá, Menelao cambiado sentiment; ab sa forta má repeleix á Adrastro, á quí'l poderos Agamemnon fereix en lo ventre. Lo Troyá cau d' espatllas; Atrida li apreta 'l pit ab lo peu, y li arrenca la llansa de fresser. Al mateix temps, Néstor dona coratje ab grans crits ais Argius.
—«Héroes, filis de Danaos, amichs, servidors de Marte, que cap de vosaltres, tirantse demunt del botí, se quede enrera per entornársen á las naus ab las mans plenas. Primerament matém als homes; després, demunt lo camp de batalla, ab tota calma despullareu als morts.»
Aquestas paraulas reaniman totas las forsas é inflaman tots los esperits. Allavors los Troyans, vensuts per sa desidia, haurian sigut atacats dintre mateix d' Ilió pe 'ls Grechs intrépits, si 'l fill de Priam, Helenos, lo més hábil en fer auguris sobre 'l vol de las aus, acostantse á Eneas y á Héctor, no 'ls diguera:
— «Héctor, Eneas, demunt vostre pesa la fatiga dels Licis y dels Troyans, perque vosaltres sobressortiu en totas las empresas, aixís en lo consell, com en la batalla; detureuvos, donchs, aquí; detingau l' armada devant las murallas, recorreu totas las filas, no
Pàgina:Iliada (1879).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat revisada.
