Aquesta pàgina ha estat revisada.
—«Germá, de segú que continch lo teu ardor ab las mevas tardansas, y no arribo tan aviat com m' habías ordenat.
—«Amich,—contesta 'l brillant Héctor;—ningú, obrant ab justicia, menyspreará 'ls teus afanys guerrers; ets brau, germá meu, mes á voltas te descuidas, estás faltat de voluntat, y 'l meu cor se contrista, quan sentó als Troyans que t' ultratjan, ells, que per tú suportan lo cárrech de la guerra. Pero anem; en millor ocasió tindrem aquestas qüestions, si á Júpiter li plau permétrens en nostre palau, aixecar nostras grans copas en llibertat, y oferir libacions als deus inmortals, quan haurem fet recular lluny de Troya, als Grechs de las bellas cnémidas.»
