Pàgina:Iliada (1879).djvu/89

llansa, 'm despullará de ma armadura y se l' emportará á sos vaixells; mes permetrá que 'l meu cos entre en mon palau, á fí de que després de la meva mort, los Troyans y las donas troyanas m' entreguen á las flamas de la pira. Si jo mato á n' ell, si Apolo 'm concedeix la victoria, li trauré las armas, me las enduré á la santa Ilió, las penjaré en lo temple del Deu que llensa lluny los darts; més retornaré son cadávre á la flota, á fí de que 'ls Grechs, de l' hermosa cabellera, li tributen las honras fúnebres, y li aixequen una tomba en las ribas del vast Helesponto. Que un jorn, en la posteritat, vogant, en los vaixells vers aquesta platja, algun navegant, esclame: «Veus aquí la tomba d' un antich héroe que temps enrera, combatent ab valor, va morir baix los colps del il-lustre Héctor.» Aixís parlará un dia 'l venider navegant, y la gloria meva será inmortal.»
Aixó diu: y tots los Grechs restan silenciosos, que s' avergonyeixen de refusar la proposta y temen aceptarla. Per últim, Menelao s' aixeca, y ab aflicció 'ls hi dirigeix aquestas reprensions:
«¡Ay vanitosas Aqueesas! perque no son pas homes. ¡Será per nosaltres un terrible motiu d' ultratje, si cap, entre 'ls fills de Danaos, gosa posarse en front d' Héctor! ¡Aixís morísseu tots, vosaltres que heu quedat inmóvils, sense cor y sense gloria! Donchs bé, jo seré 'l qui pendrá las armas; que en últim resultat, los inmortals no mes son los que disposan de la victoria.»
Ditas aquestas paraulas, se vesteix ab sa hermosa armadura. Allavors ¡oh Menelao! haurian brillat los darrers raigs de ta vida, sota 'l brás d' Héctor, mes forsut que 'l teu, si 'ls reys dels Grechs no t' haguessen detingut. Lo poderós Agamemnon agafa ell mateix pe 'l brás á son germá, y li diu:
«¡Oli Menelao! deixeble de Júpiter, estás fora de sentit; semblant deliri no 't convé; reprimeixte, siga 'l que siga ton dolor, y no t' obstines en combatre ab aquest héroe, mes fort que tú. Héctor. fill de Priam, á qui tots los demés temen. Lo mateix Aquiles, á qui no pots compararte, de molt, uo gosava bátrers ab ell en las gloriosas batallas. Vés, donchs, á seure entre 'ls tous companys; los Grechs presentarán contra Héctor un altre guerrer. Tan intrépit, tan insaciable de perills com se mostra 'l fill de Priam, crech que cercará voluntariament lo descans, si es que logra escapar viu d' aquest combat terrible.»
Aquestas paraulas, aquest prudent consell, calman l' alterat sentit de Menelao, y obeheix. Los criats li trehuen ab alegría las armas. Al mateix moment Néstor s' aixeca, y parla en aquestos termes als Argius:
«¡Ay, quina aflicció mes grossa vé á la torra dels Aqueus! ¡Com