Pàgina:Iliada (1879).djvu/90

se planyería 'l vell Peleo, valent capdill y orador dels Mirmidons, que tant s' alegrava en altre temps quan me parlava en son palau y jo li esplicava l' origen y 'l parentiu dels héroes grechs, si sapigués que tremolan devant d' Héctor! ¡Imploraría als deus inmortals perque l' ánima li abandonés los membres y la féssen baixar á las moradas de Plutó! ¡Júpiter, Minerva y Febo poguessen tornarme á la flor de ma jovenensa, com allavors que prop los marges del rápit Celadon los Pilis combatían ab los Arcades, armats ab llansas, sota 'ls murs de Feya en la confluencia del Jardanos. Al devant dels enemichs anava Ereutalió, guerrer parescut á un deu, vestit ab l' armadura del rey Areitoos, del diví Areitoos, á qui 'ls héroes y las donas de las hermosas cinturas, anomenavan Corineta, á causa de la massa de ferro ab que destruía las falanges, sense fer cas dels archs y de las prolongadas llansas. Licurgo 'l va matá per astúcia y no per la forsa, en una senda estreta, ahont ab la seva massa no podia maniobrar. Licurgo va atacar primer, y ab sa llansa li traspassá 'l pit. Caigué á térra de espatllas, y 'l vencedor va despullarlo de l' armadura que li habia donat l' inflexible Marte. D' aquell dia, sempre més Licurgo porta aquellas armas en las batallas; y quan la vellesa no 'l deixava moure de son palau va trasmétrerlas á Ereutalió, son company fidel, lo quí vestit ab aquestas armas, provocava als guerrers més valents. Tots ells tremolavan, temian y no hi gosavan combatre; quan la meva ánima esforsada, va inspirarme que combatés ab atreviment, encare que era 'l més jove de l'armada. Vaig combátre ab ell, y Minerva 'm concedí la gloria. Vaig matá á aquest home grós y robust; y estés á mos peus, cubría tot son cos un ample espay. ¡Ah, si 'm trobés encara en aquella etat florida, si la meva forsa fós encara entera, 'l brillant Héctor no hauría d' esperar un sol moment un adversari! ¡Mes entre vosaltres, que sou los mes braus dels Grechs, cap n' hi ha que 's trobe disposat á lluitar contra ell!»
A aquestas reprensions del anciá, nou guerrers s'aixecan: Agamemnon, rey dels homes, dona l' exemple, després d' ell Diomedes, robust fill de Tideo; després los Ayax, revestits d' una forsa impetuosa; Idomeneo y l' escuder d' Idomeneo, Merion, igual al homicida Marte: Euripilo, il-lustre fill d' Evaimon; Toas, fill d' Andremon; y 'l diví Ulisses. Tots volen batre á Héctor; Nestor parla altra vegada, y 'ls hi diu:
«Feusho á la sort. Lo qui aquesta designe se sacrificará pe 'ls Grechs y en son interior ne recullirá 'l fruit, si escapa viu d' aquesta lluyta terrible.»
Dia aixó y cada héroe anota la seva sort y la tira dintre 'l casco d'Agamemnon. La gent de l' armada, 'ls brassos estesos vers los in-mortals, prega, y tots los Grechs, aixecant la vista al cel, diuhen: