y en particular quant es epidémica, y aqueixa exageració ha estat extremada en algunas parts respecte del cólera. Que hi ha major perill de ser atacat un que té comunicació directa immediata ab malalts, qu' el que no la tè, es un fèt, y lo mateix succeiría si 'l mal fos simplement epidémich, ó no tinguès res de contagiós: pero que 'l perill es molt menor que 'l que s' experimenta assistint á malalts de qualsevol fèbra putrida, es tambè un fèt probat directament per èls pochs Facultatius y enfermèrs que proporcionalment han sufert el cólera en totas parts, com fou en lnglaterra ahont no han guardat ni la mès sensilla precaució, que deu tenirse en tot cas d' epidémia. Recorrent l' historia del cólera s' veu qu'es una enfermedat menos contagiosa de quantas tenen aqueix carácter; per consegüent hi ha major probabilitat de deslliurarse de son contagi prenent aquellas precaucions que no deurían olvidarse may, quant s' assisteix á malalts de mals epidémichs, encara que sian d'aquells que ningú creu contagiosos. La mes important de totas es la ventilació de la casa y quarto del malalt, que may deu collocarse en alcobas ó quartos que no gosian d' ayre exterior y de llum, y si es al ivern, per que 'l temps no permet tenir obertas las finèstras y balcons, será util tenirlo en una sala que hi hagia xemeneya ó estúfa, perque 'l foch mantè la ventilació. Molta netedat deurá observarse en èls quartos déls ma-
