Apología de Sócrates.
___
(Acabament)
Tal es ma conducta. Y no obstant, Mélit, tu m' acusas de pervertí á la juventut.[1] Pero tots savém en que consisteixen aytals corrupcions: digam si coneixes á un sol d'aqueixos joves qu' ab mas llissons se haja pervertit; qu' essent religiós se haja tornat impiu, que de moderat se haja tornat violent, de reservat en pródich, de sobri en aymant de la crápula, de travallador en gandul: un sol que se haja entregat á passions vergonyosas. —Si, per Júpiter! conech à alguns als quals has seduhit fins al punt de que segueixen ab mès confiansa tos consells que los dels seus pares.— Ho confesso, digué Sócrates; pero en lo relatiu à la educació moral, que, com ells saben, es lo constant objecte dels meus afanys. També en lo que convé à la salut seguim millor los consells dels metjes que no 'ls dels nostres pares; y vosaltres tots, ateniesos, mireu en las asamblas als que parlan en ellas ab superior talent ab més predilecció, que als que 's trovan enllassats á vosaltres pel vínculs de la sanch; aixi com en las eleccions de generals preferiu 'ls varons més habils en l' art de la guerra, no sols á vostres pares y á vostres germans, sino á vosaltres mateixos.— Aquest es l'us, y aixis convé á la patria, replicá Mélit.— Donchs allavors, digué Sócrates, no't sembla digne d' admiració essent en tots los assuntos los més hábils considerats, no sols com iguals, sino com superiors als demés, que jo per esser tingut en la opiniò d'alguns com lo millor en lo que 's lo major be dels homes, la educació del esperit, m'haja de veure per ta causa condemnat á mort?[2]
conducta de sócrates després de la sentencia.
Alguns rahonaments mes foren anyadits pel filosoph y pels amichs que prengueren part en sa defensa.[3] Mes no ha sigut mon intent narrar los pormenors d'aquest célebre procès. Bástam haver demostrat que Sócrates creya de gran importancia 'l no mostrars irreverent ab los dèus[4] ni injust ab los homes.
Lo de servá la vida creya que no debia demanarse ab humillacions; ans al contrari, estava convensut de qu' era la ocasió oportuna de morir; y qu' era aqueixa sa convicció, clarament se veu apres de pronunciada la sentencia. Se l' invitá primer á que conmutés la pena capital per una multa,[5] y ni va accedí á n' aixó, ni va permetre als seus amichs que la entreguessen, puig deya que condemnantse á una pena pecuniaria, tenia que confessars culpable.[6] Volgueren sos amichs proporcionarli una fugida;[7] pero la rehusá també, preguntantlos ab cert humor si ells tenian noticias de que hi hagués fora del Atica quelcun lloch inaccessible á la mort.
Per fi, tan prompte com la sentencia fou pronunciada, contan que va espressarse aixis:
Ciutadans! los sobornadors que han induhit al perjuri als testimonis que han deposat en contra meva, y 'ls que s'han prestat al soborn, dehuen imprescindiblement regoneixes culpables d'una gran impietat, d'una tremenda injusticia. ¿Y seria decorós que mostrés menys esperit are qu' avans d' haber sigut condemnat, jo que no estich convicte d'haber executat re de quan se m'ha acusat? Se m'ha vist à mi desertor del cult de Júpiter y de Juno, y dels dèus y devas, sacrificar à novas divinitats? En mos juraments, en mos discursos, me veyeu invocar altres dèus que 'ls vostres? Y per lo que toca á la juventut, com tinch jo de pervertirla, quan l'acostumo à la paciencia y á la frugalitat? Cap d'aqueixos crims contra 'ls que la lley pronuncia la mort: 'l sacrilegi, la perforació de murs, la venta dels homes lliures, la entrega de la patria,[8] cap d'aqueixos crims m'ha sigut imputat pels meus contraris, y per ets motiu me sembla molt digne d'estranyar que vosaltres hajau pogut trovar en ma causa quelcuna acció digne de la mort. Mes jo no 'm crech per aixó menys digne de estimació, puig moro ignocent. No es per mí l' oprobi, sino pels que 'm comdemnan. Per altre part, me serveix de consol lo destí de Palamedes[9], mort de una manera consemblant á la meva. ¿Y en veritat, avuy mateix no inspira cants més hermosos aquest héroe que no pas lo propi Ulises, que 'l va fer perir injustament? Estich segú que 'l temps passat y 'ls segles veniders afirmarán que no he fet mal á ningú, y que á ningú he pervertit, sino que he sigut benéfich ab mos deixebles, ensayantloshi de bon grat lo bo que he pogut.
Apres de haver parlat aixís ixqué de la manera que corresponía á sas paraulas: ço es, ab la mirada brillant y l'exterior y la marxa majestuosa.[10] Reparant que 'ls que l'acompanyan anavan plorant, los digué: ¿y are, per qué ploreu? ¿No saviau, molt temps fa, que la naturalesa des que vaig vindre á la vida tenia decretada ma mort?[11] Si 's tractés de que, rodejat de plahers,
- ↑ Tal acusació era facilment escoltada en aquells dias en que las calamitats d'Atenas s'atribuhian als novadors en costums y lleys. Aqueixas varen restablirse per un partit innimich d' Alcibiades y Critias, deixebles de Sócrates à qui 'l vulgo confonía facilment ab los sofistas. (Sanz del Rio: ibid.) Opiném com Socher y Freret que l'acusació de Sócrates encar qu' aparentment engendrada per zels religiosos, fou una verdadera venjansa política, al revés de lo que feu ab Jesús la hipocresía farisáica que l'acusá davant de Pilat d'un crim del Estat. Durant lo gobern oligárquich habia sigut Sócrates senador, perque creya que 'ls cárrechs públichs debian servirse en be de la patria quan aqueixa 's trova en poder del estranger. Lo procés de Sócrates te tots los cárácters d' un cop de partit d' un juhí revolucionari, y 'l fallo fou del tot inmerescut, perque la conducta d'aquell gran home estigué inspirada sempre per lo sentiment més pur de justicia (Vejas á Shoel:Litter. grecque 11,32 y següents —Cantú: Biogr. t X de la Hist. univ. Sócrates.—Weber —S del Rio: Hist univ., t. 7.— Laurent: Etudes sur l'histoire de la humanité. Grecé., t. 11.
- ↑ Los jutjes en nombre de 556, varen dividirse en duas opinions. Sócrates fou condemnat, per majoría de tres vots, pel partit dels fanatichs. Pero Sócrates se divertía ab la vida y ab mort, y en conte de demanar, ab llágrimas l' absolució, segons consuetut va dils ab aquella amarga ironia que constituhía la força dels seus discursos: «Ateniesos! per haber consagrat ma vida entera al servey y a la moralisació de ma patria me condemno jo mateix á esser alimentat durant lo que 'm resta de vida en lo Pritaneo á espensas de la República.» Los jutjes que 's vejeren de tal modo provocats, dictaren la sentencia de mort per una gran majoría. Véjinse las obras citadas y Lamartine, Historia de la Humanitat per sos grans homes—Sócrates.)
- ↑ No se sab á ciencia certa quins serian los deixebles que parlaren en sa defensa. Diógenes Laerci conta ab referencia á Justí de Tiberiades, y ab relació á la causa de Sócrates, qu' un día Plató pujá á la tribuna, y digué: «Ateniesos, jo so 'l més jove de tots 'ls que han pujat á n'aqueixa tribuna..... pero que 'ls jutjes esclamaren; «Digas mes be devallat.»—Qu' era com dirli: descendeix. Talbot. Oeuvres de Xenoph.: 1, 201, nota 2.
- ↑ ¿Me sents negar qu' hi haja dèus, ni ensenyar aixó als meus deixebles¿ No crech que sían deus ni 'l Sol ni la Lluna... (Plató Apologia)—Encar que sos pensaments s'enlayressen mes enllá dels miserables símbols que llavors adorava la Grecia, respectá 'l cult legal de sa patria, y fins seguía tots los rituals de la religió popular.
Pensava que l'adoració de la Divinitat era una cosa tant santa en si mateixa, que no hi havia necessitat de contristarla encara que s'equivoqués de Dèu. (Lamartine, obra citada.)
No va desenvoldre Sócrates una ciencia de Dèu. Li bastá combatre las representacions antropopáticas dels Dèus, regoneixe la omnisciencia, omnipresencia y bondat de Dèu en lo gobern del mon, y sobre tot la unitat de Dèu sens dualisme ni limitació sensible ni panteisme, segons coneix aqueixa unitat l'esperit religiòs. (Sanz del Rio, revista citada.) - ↑ La lley d'Atenas autorisava al condemnat á rescatar sa vida per un desterro ó per una multa, la qual tenia qu' imposarse ell mateix, regoneixentse culpable. Fou condemnat á beure la cicuta, beguda enmatzinada que donava la mort en forma de somni.
- ↑ Ciceró. (De Orat, 1, 56.)
- ↑ Aquest es l'assunto del Criton, de Plató. En efecte; son deixeble y amich Criton li oferí medis de fugir. Trenta dias estigué á la presó (durant las festas de la Teoría en que no debia esser executada cap víctima); 'ls passá ab sos amichs enrahonant sobre la inmortalitat de l'ánima. La última d'aqueixas conversacions ha sigut religiosament conservada per lo diví Plató, en un dels seus mes preciosos diálechs, lo Phedon.
- ↑ Lo sacrilegi, la perforació de murs, la venta d'homes..... Sobre 'l primé crim, vejas á Plató, lley 8; la toichorychia ó perforació de murs podriam en nostras classificacions jurídicas compéndrela en robo ab fractura; la andrapódisis, anomenada pels romans Plagium, quod Lex Flavia Plagis damnasset, era lo crim de comprar, vendre ó tindre per esclau al home lliure; del que persuadeix al esclau agé á que fugi de la casa del seu amo. Sobre aquest crim, vejas á Ulpiano en lo Digest.
- ↑ Palamedes, fill de Naupli, rey d' Eubea, perí víctima de la enveja qu' exitá en Ulises sa sabiesa. (Jenof. Mem. IV., 2 Plató. Apolog. XXII.)
- ↑ Actitut en que representá Horaci á Regul tornant voluntariament al desterro, en la Oda V del Llibre III, v. 41 y següents.
- ↑ A un que deya á Sócrates: «Los Ateniesos te han condemnat á mort.» — «Y la naturalesa á ells,» li contestá. Montagne: Essais. I, 19.
