bre de 1894, que és l'última fortissima resplandor de la seva personalitat periodistica complerta.
Després, tots ho sabem, la mort de l'Yxart trenca l ressort den Sardà. La biografia que escriu de l'amic difunt, i que fou llegida i celebrada aquí mateix, revela, sota de grans qualitats crítiques i d'estil desplegades amb aparent serenitat, quelcom de trencat per dins: té un ressò fosc i ve com de lluny. Ve del fons d'aquell despaig d'advocat ont en Sardà ha començat de temps l'estoica i silenciosa lluita am la Mort, que toçudament va escometent-lo.
La batalla durà tres anys. Pocs la saben. Sols se nota l'absencia den Sardà; potser aviat ja no s nota i l'oblit s'insinua. Algun instant la lluita calma, la Mort s'enretira, i en Sardà reapareix i escriu. De sobte reb el cop fatal, i mort el dia 4 de Desembre de 1898, a l'edat de quaranta set anys.
Vosaltres, que l'estimaveu, ploreu-lo encare una volta! Vosaltres, que no l coneguereu, doleu-se de no haver-lo conegut! I tots plegats servem la seva memoria i perpetuem-la en l'ànima catalana!
Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
