Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 De tant en tant, encara s gira anyoradiç envers la seva vocació més sincera; però la nova direcció empresa l'arrocega; i el seu afany d'ideal, la seva passió per la bellesa, se refugien a massa breus estones en les soletats de la contemplació poetica. Torna a fer, quasi exclusivament i molt de tant en tant, crítica literaria, més enternida i penetrant com més la vida l'allunya del goig artistic, i allavores retreu am força un dia la gran poesia dantesca de Paolo i Francesca de Rimini, un altre dia l'Oració de Mossèn Corella, o interpreta ocasionalment en paraules el sentit de les grans obres musicals pels concerts de la Societat Catalana que encara presideix. La seva ànima, recloent-se, se fa més delicada, i, tot remembrant encara les antigues aficions romantiques en l'elogi del drama Pour la couronne, den Coppée, sent com pocs la poesia modernissima den Maeterlinck i altres, que tracta en articles com les Curiosidades literarias; i així enllaça l romanticisme vell amb el nou.
 Però perxò, a moments, el periodista encara s redreça i fa aquella punxadora satira dels oradors cursis En el Fomento, en 1893, i aquell inoblidable i profetic Nuevo Egipto, de Novem-