Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ven una constitució política adequada, dintre, perxò, de la dita nacionalitat espanyola. Era l temps de la patria grande i les patrias chicas. Després, el catalanisme ha pres, com idea, un caracter de nacionalisme apart, i, com moviment, per causes que palpiten, un avenç vertiginós; però en Sardà pertany al segon moment de l'evolució, al regionalista, ben assenyalat per la publicació de l'España Regional, en la que col·laborà sovint, i en quins programa i tendencies esqueien molt els partits politic-regionals com els que en Sardà invoca en l'esmentat article d'Agost de 1890.
 En aquesta desena del 90 en Sardà ja escriu menys pel public. El seu estudi d'advocat se l va engolint, les exigencies de la vida privada l desvien de la pública, la seva personalitat de periodista comença a descompondre-s, anant-sen cada qualitat pel seu cantó, atretes per diferents estimuls. El seu sentit penetrant; la força i claretat de la seva paraula d'acer, parlada o escrita; la seva grandissima independencia i honradesa, i fins aquella hermosa passió de justicia, el fan un gran advocat: la seva fama augmenta a mesura que ell se dóna més a la professió, i, com més augmenta, més el solicita, l'absorbeix quasi.