Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en Agost de 1890, ple de sentit politic: al través del cambi de personalitats veu la transformació del partit conservador de Barcelona, que ell desitja, i sembla voler-lo profetisar, resucitat a la catalana.
 Aquesta gran il·lusió seva pels partits politics a la catalana, com la que abans ha donat a coneixer per l'escola catalana en general, són molt significatives del catalanisme d'en Sardà i de la seva generació. El catalanisme, que va neixer amb els joves de l'any 40, no fou per ells, com a moviment integral, més que un provincialisme fortament marcat, quina evolució restà obstruida per les lluites d'idees politiques generals, pels grans prestigis del Parlament espanyol, i més endavant per les sotragades de la Revolució de Setembre. Un cop acabada aquesta am la Restauració, aquelles forces i impulsos decaigueren en la pau, i el catalanisme provincialista pogué passar, més despreocupadament, a regionalista, és dir, que comprengué que a Espanya hi havia quelcom més que provincies, hi havia regions naturals que, no sols per records i agravis d'historia morta, sinó també per caracter i necessitats d'historia viva, eren veritables organismes que necessita-