Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/18

lo nostre, alabant-ho a fòra i educant-ho a dins.
Entre ls nombrosos articles periodistics den Sardà, després dels de l'Exposició; entre aquella Noche de Reyes de 1889, en que l seu perenne i finissim idealisme descobreix la vanitat i grolleria de les lluites de classes davant de la solemne igualtat de l'ideal, i aquell Passio que té tanta elevació, i aquell Predicar en desierto contra l vici dels renecs, s'hi destaquen encara l'entussiasme per la Vida militar, i les fortes satires de Hasta en el campo i El crimen de Gandesa, terrible fuetada al caciquisme. Encara en aquells tres o quatre anys en Sardà sosté l seu ple caracter de periodista; però, a mesura que avença, se li nota una propensió a l'enterniment, que li fa dir coses molt belles en l'altra Noche de Reyes de 1891, i una moderació de l'apassionament com la que mostra en Crímenes y criminales, i en el judici que al cap-d'avall ve a fer sobre ls excessos de la prempsa en lo de la calle de Fuencarral de Madrid. No s pot dir que la vibració minvi; però s coneix ja damunt d'ella l pes dels quaranta anys i altres preocupacions.
La maduresa del seu seny la demostra en l'article Los conservadores barceloneses, publicat