Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo marit ne feia or, gloria, privança;
que no era l'amor patri l qui empenyia
en avant al soldat, sinó la fulla
del sabre del tinent; que l valor civic
del ciutadà, ferm en sos drets, sols era
recurs pera encarir la mercancia
de son vot i son nom; que entre ls apostols
Judes no fou lo sol, tots foren Judes.
Ho porta un document, saps lo registre,
lo fol, l'arxiu que tal troballa estotja,
i, en comptes d'esqueixar-lo o de fel cendres
i esventar-les am fastic, n'has tret copia,
i aquí la dus i al xarroteig l'entregues
de l'impudent publicitat.
 Oh historia!
Per què tens d'essê aixís? Per què a los pobles
del calendari de llurs sants trencar-los-hi
un full i un altre full? ¿Per què cobrir-los-hi
am la tenebre boira de la critica
l'espectacle sublim del sublim jove
que l còs exanim a les neus eternes
dels Alpes dóna, i am los ulls mig closos,
fits però cap al cel, i am la bandera
sense rendir, encara crida: Excelsior?
Pren-li a lo poble tradicions, llegendes;
pren-li l sagrat tresor de sa poesia;
ensenya-li que ls heroes, sants i savis
foren homes i prou; que sols disfreces
son d'etern carnaval les grans paraules;
i després, quan la tasca hauras finida,
virtuós vulga-l, gran i heroic i noble,
i am renecs a la boca, contorçuda
per sardonic somrís, te farà veure