Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


torra condal de Valldaura:
cap centinella hi belluga:
sols turba al silenci l'aura
que ab las fullas dels verns juga.
 Mitjoberta una finestra
de una sala mitj obscura
tè la má de una hermosura,
en guaitar de nit ben destra
cert camí de la planura.
 Los minuts está contant
per las pulsacions del cor,
que tarda mòlt sòn amant.
¡Ay, que óu la óliba...! ¿Sòn cant
li prediu mólt próxim plor?
 Sòn atrós desfici creix:
de repent lo lluny galop
de dos caballs percebeix:
tota en ulls se converteix;
y cessa l' rumor de cop.
 Tras de alguns instants mòlt breus
véu venir per una senda
un armat de cap á peus:
prest coneix sa dolsa prenda
per sos resplandents arreus.
 Atravessa un camp de mill
contiguo á la torra parda
l'home de armas; trau un brill,