Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 110 —

realsant sòn noble esguart
lo tendre llor que l' corona;
 que acaba sa bisarría
de ajudar, ab gran fortuna,
á Alfons en la empresa pia
de arrancar la Mitja-Lluna
de la opulenta Almería.
 Abrassar vól á Mahalta:
ab disculpas fá un embroll
sòn servey: ja al compte assalta
cruel suspita, y poch li falta
per tornarse de ira foll.
 Créu robada sa germana
pel' castellá de Cervera,
y, ab un rugit de pantera,
diu, que venjansa demana
tal afront, y tráu brumera.
 Á trenta sirvents éll crida,
y l's mana, ple de furor,
que ho registren tot sens mida,
y li porten morts, ó ab vida,
sa germana y sòn raptor.
 Tot ho atropella la planta
de tals llebrers, sens exclóurer
nil's convents de fama santa:
no deixan pedra per móurer,
que l'orde del compte espanta.