Aquesta pàgina ha estat validada.
— 109 —
Obre lo vassall la porta
de aquell rónech casinyot:
ab pobre taula l's conforta,
que ab poch lo amor se aconorta,
y l's acomoda, com pót,
en dos cambras ennegridas,
com la baixa xemeneya,
per lo fum de encesa teya,
y éll vétlla atent per llurs vidas,
que es noble sa sanch plebeya.
Apenas se mostra l' Sol,
los enllassa un clergue en breu;
y ella, plena de consol,
déixa péndrer tot lo vol
al amor ungit per Dèu.
Quédense sense recel
dins de un cau que tè una timba
per fosso, y será sòn cel
durant la lluna de mel,
que entre virtuosos may minva.
Ja l' compte de Barcelona
don Ramon Berenguer cuart
á sa cort la volta dòna,
