Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 109 —

 Obre lo vassall la porta
de aquell rónech casinyot:
ab pobre taula l's conforta,
que ab poch lo amor se aconorta,
y l's acomoda, com pót,
 en dos cambras ennegridas,
com la baixa xemeneya,
per lo fum de encesa teya,
y éll vétlla atent per llurs vidas,
que es noble sa sanch plebeya.
 Apenas se mostra l' Sol,
los enllassa un clergue en breu;
y ella, plena de consol,
déixa péndrer tot lo vol
al amor ungit per Dèu.
 Quédense sense recel
dins de un cau que tè una timba
per fosso, y será sòn cel
durant la lluna de mel,
que entre virtuosos may minva.

_____



 Ja l' compte de Barcelona
don Ramon Berenguer cuart
á sa cort la volta dòna,