Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 113 —

frustran rápits, y de morts
fan per cert horrible estesa.
 Vola l' compte, y sens corassa
móstra que combátrer sab,
cuant de repent una mássa,
molla de sanch, amenassa
xafarli de un cop lo cap;
 mès lo bras enarbolat
ab tal arma cáu de prompte,
del muscle ben arranat
per lo montant afilat
de un que crida, «Viva l' compte!»
 Y segueix tal paladí
assombrant á tots, y al fi
sa espasa, que sembla un llamp
per sòn brillo serpentí,
de moros neteja l' camp.
 Y la morisma, abatuda,
de sas torras primparadas
se escapa de correguda,
y se retira á l'Azuda
ab las alas escapsadas.
 Entretant pel' camp passeja
la vista l' compte, buscant
al guerrer á qui déu tant,
y que passa á ser la enveja
de sòn exércit brillant.