Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 117 —

del ariete bamboleja
l'Azuda: ja cáu rendida,
y en sa torra, en sanch tenyida,
lo estandart del compte ondeja,
 cuant lo paladí, que anyora
á sa esposa encantadora,
com un cego un raig de Sol
en sa eterna nit de dol,
munta á caball sens demora;
 y apenas desde una altura
á sòn ángel bell divisa,
vola, lo abrassa ab locura,
y exclama ab dolsa ternura:
«¿Quí vens al Amor, que etxisa?»
 (De Don Salvador Estrada.)



Text divider - Jochs Florals 1859 117.JPG