Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 116 —

y pórta la má al punyal.
 Á tal furor venjatiu,
sense mostrar que lo aterre,
lo caballer seré diu,
doblant lo genoll esquerre:
«Aquí estich, senyor: feríu.»
 Mès lo compte, prest vencentse,
sént que vá desvaneixentse
lo cap de núvol que tapa
sa clara rahó, y, sonrientse,
esta confessió li escapa:
 «Ben grabat en la memoria
tinch vostre servey insigne:
no vull que diga la historia
que un héroe cubert de gloria
de mos brassos no fou digne.
 La virtut y lo valor,
que engendran en tot gran cor
la verdadera noblesa,
vos donan drét al amor
de la més alta princesa.»
 Y al mostrar que á sòn llinatje
magnanimitat li sobra,
recompensa lo coratje
de En Pons, rebent l'homenatje
per los feudos que èst recobra.
 Ja á la frecuent sacudida