Aquesta pàgina ha estat validada.
— 115 —
de cap á peus, mès repara
lo que diu lo escut, se admira,
y exclama, «¡Sentencia rara!»
—« Però verdadera, al fi,»
diu ab brio l' caballer.
—«Estranyo que opine axí
tan intrépit paladí,»
replica l' compte sever.
—«Nou's comprench.»—«Si á tal error
vostre judici se aferra,
mostraréu que teniu cor
de fort gegant per la guerra,
y de nano per lo Amor.»
—«¿Acás no es cosa sabuda
que en lleó l' valor trasmuda
al caballer més novell,
al pas que l'Amor lo muda
en manso é indefens anyell?»
—«¡Tan profundo com gallart
sembla l' filosop que assusta
á la Mitja-Lluna adusta!
si bè que ara l' fá cobart
lo recato, y me disgusta.»
Alsa de cop la visera
lo paladí sens igual.
«¡Oh Dèu....! ¡En Pons de Cervera!»
diu lo príncep, fentse arrera,
