Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


replica'l del vert cassot,
que de assó 'n sia feyta carta
devant estos que ab vos son.
—Que 'm plau, li hi fá 'l Senescal,
mentre 'm digats vostre nom.
—¿Me assegurats ants á mí
é aquests altres?—Senyor, hoc.
—Que 'm plau, diu tambè, y tirantse
enderrera 'l caperó,
—Senescal, ¿vos coneixetsme?
fá, y 'l Senescal llavors,
guardantlo bé, salta en terra
devant del rey de Aragó,
y l'hi diu:-¡Ah! ¡qué havets feyt,
gran rey! per vos tem mon cor!
Mes donantl' hi'l rey la má
y cavalgar fentlo tost,
—Per salvar mon sagrament
Senescal, vingut jo som,
diu l'hi ab accent de noblesa,
é vull que cuant devant vos
ha passat, é cuant encara
sia dit é fasse jo
ho posarets en la carta.
—Axí's ferá, mom senyor.
 No bé lo bon Senescal
ha acabat de dir ests mots