Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/132

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

cuant llensá 'l rey lo cavall
per lo camp tot al entorn,
fentlo brocar gentilment,
y aixecant núvols de pols,
lo generos animal
calciga valent lo sol.
Com tanta gracia y destresa
veuhen tots los que allí son,
—¡Ah Deu! admirats, esclaman,
jamès no naixqué en lo mon
cavaller com lo qui ha assí
per son bras é per son cos.
 Y havent cercat ja lo rey
per tot arreu lo camp clos,
devant la capella, avalla,
que hi ha, y ahont fá oració,
en la ma tenint las regnas
del cavall cobert de suor;
y axí que ha benehit Deu,
perque 'l portá en aquest jorn
á complir son sagrament,
salta á lo cavall de nou,
y tornant al Senescal
l'hi pregunta axí tres colps:
—Senescal ¿vorrets tenirme
segur avuy aquest lloc?
y tres vegadas seguidas