Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


l'hi fa 'l Senescal que no.
—Pus llavors, digats als reys,
mals cavallers é fallons,
que tot est camp ha cercat
fins are'l rey de Aragó,
é no trobant' hi 'l rey Carles,
ne tenint segur lo lloch,
se'n ha tornat á son regne
per quiti, escusat, é bó.
—Jo 'us jur que axí ho he de dir;
lo Senescal l'hi ha respost,
mes ants vos prech, rey En Pere,
que á salv' vos posets tantost,
pus jo sé que 'l rey de Fransa
tè manat sia pres tothom
que vinga avuy ó s' en vaja,
é sia del Aragó.
—No 'n temats res; mas las gracies,
Senescal, per so vos don',
é axí com salv' he vingut,
salv' me 'n iré si Deu vol.
—Anats donchs á la ventura,
lo Senescal l'hi respont,
y com la ma l'hi ha besada,
y lo veu partir al trot,
girantse als que romangueren
axí 'ls hi diu plé de foch: