Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


sas y avergonyidas al tocar la realitat dels jochs florals, realitat obtinguda al mateix temps que una de las més altas celebritats modernas, lo cantor del Jocelyn, ab veu, que com de gran poeta tè lo privilegi de ferse sentir per tot lo mòn, saludava ab un crit del cor la restauració de la llengua provensal, dolsa germana de la nostra, y descubrintse ab respecte devant de un poema últimament escrit en aquella llengua, deya del autor del Mereyo: «Jo saludo al Homero de aquest sigle.»
 Nó, no es á un senzill torneig literari al que acabam de asistir; nó, no es la mort de la llengua catalana lo que ha congregat á tan honorable y distingit auditori en aquest clássich saló de nostra historia, del qui llurs ecos adormits guardan encara lo recort de las veus dels antichs venerables concellers, incorruptibles mantenedors dels drets de la ciutat é inespugnables murs de las llibertats del país; nó, no per cert; no havem vingut á presenciar la mort de la llengua, havem vingut á saludar la albada de la poesía catalana.
 Saludémla, donchs, saludémla ab religiós respecte eixa poesía que, com lo Fénix, renaix de entre llurs sendras; saludémla, donchs, eixa poesía que, com la enamorada Julieta, surt viva de sa tomba, coronada de flors, respirant amor, juventut y alegría y passejantse enjogassada devant los ulls dels que la creyan morta.
 Nó, mil voltas nó. La llengua y la poesía de un pais no són mortas cuant al primer anunci de una literaria justa trenta nou poetas se presentan á disputarse lo llor de la victoria y la honra de la derrota, cuant entre la plèyada de moderns trovadors ni ha que puntejan l' arpa ab delicat sentiment per trovar los desgraciats amors de