Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


posehir lo Principat de Catalunya,» vos diuhen ab plaher: «Alsats, alsats vostras banderas, trovadors, que en la justa de avuy vos haveu mostrat dignes de haver la senyoría de la llengua catalana.»
 Agrupáuvos baix la nova bandera, y, crusada literaria, dirigíuvos ab fé y entusiasme á la conquista de vostra promesa Jerusalem.
 Confosos entre vostras filas, los que avuy han estat mantenedors tindran á gloria marxar entre vosaltres. ¿Qué es lo quems podria separar?.. Sols alguns cabells blanchs, algunas arrugas en nostre front, alguns desenganys en nostre cor. No debeu repel-lirnos per asó. L' home es jove mentres lo cor es jove, y encara bull en lo nostre lo foch sagrat del patrio amor y del religios entusiasme, y ans de penjar nostras pobres arpas dels sálzers que als márjes dels rius estenen sos desmayats brancatjes, encara nos semtim ab forsa per entonar lo cant dels amors y lo himne de la patria.
 ¡Honor y pris, juventut catalana! En los primers jochs florals de aquest sigle, haveu arvolat molt alta la bandera. ¿Qué importa que algú de vosaltres haja quedat vensut? Lo venciment es honra, y los vensuts avuy serán tal volta los vencedors demá....
 Honor y pris á V. E. noble é ilustrat municipi, digne successor del sabi Concell de Cent, que era tan ardent protector de las lletras del pais com protector ardent de las llibertats del poble. Honor y pris! Gracias á V. E. podrán renovarse cada any eixos certamens per estímul dels poetas y per gloria de Catalunya, sent aixis una font continua de riquesas literarias.
 Honor y pris, Excel-lentíssim Senyor. V. E. se ha honrat honrant